omés per aquest títol, al meu país d'origen probablement ja m'obririen una investigació, perquè els fiscals es miren amb lupa qualsevol esment de la paraula nazisme i les lleis castiguen durament l'ús gratuït del mot o la comparació de qualsevol temps, organització o persona amb els d'aquella època. Les condemnes que sol·licita el ministeri públic alemany són quasi tan exemplars com les que demanen els fiscals espanyols per a aquells polítics electes que criden el seu poble a participar en un procés democràtic per conèixer la seva opinió, perquè ens entenguem...

Però mentre els alemanys vam "gaudir" d'un bon antídot per (quasi) eradicar el nazisme (no hi ha mal que una bona derrota no curi), la "transició espanyola" ha permès als "creients" franquistes la seva integració en la "nova" societat demòcrata. Els populars, que els han ofert sostre i un plat a taula, arrosseguen el principal "tuf" feixista, tot i que, de tant en tant, intenten netejar la seva imatge. Com ara, quan s'han enfadat amb els del Polònia arran del seu divertidíssim gag sobre l'enfonsament del PP, basat en Der Untergang, la memorable pel·lícula d'Oliver Hirschbiegel. L'Enric Millo fins i tot ha demanat un informe per "banalització del nazisme" al CAC.

Primer, però, hauria de fer neteja a casa. Per fer-ho, només li cal seguir el Facebook del "seu" regidor de Figueres, Diego Borrego. Diuen que porta una foto del Generalíssim a la cartera, però el que segur que porta al seu cor és el seu esperit. L'altre dia va penjar un post, tot lamentant que quasi ningú comentava la topada que tingué la xicota d'en Pablo Iglesias (Podem) amb un motorista, mentre tothom es recreava amb els incidents de trànsit de l'"Espe" Aguirre. Òbviament, els seus "amics" carallibrers li deien de tot, fent semblar el meu "pocavergonya" un compliment. Però es va enfadar, no sé ben bé si fou perquè li vaig dir que "ells" ja no intimiden ningú o perquè el vaig engegar ("Au, que us bombin a tu, a l'Alícia i a en Rajoy!"). Com sigui, connectà el "mode" "els nazis "éreu" molt pitjor que "nosaltres"" i m'acusà d'haver-me aprofitat del franquisme "en mis tiempos de la noche", és a dir quan tenia 23 anys i el "caudillo" en feia quatre que s'estava podrint al bagul. A més, com fan molts dels seus ?coreligionaris, minimitzà els crims de la dictadura: "Franco... ni llega a la suela de los zapatos a vuestro líder Hitler", per acabar recordant-me "la meva part de culpa" en l'holocaust per ésser alemany: "Mientras millones de judíos eran gaseados tus compatriotas miraban hacia otro lado, y salían aclamar a su Fuhrer, mientras desaparecían sus vecinos judíos" (sic). Senyor Millo, li asseguro que la paròdia del Polònia de l'altre dia tenia gràcia!