Entre les atribucions indissolubles de l'individu, el mal humor matinal és una de les més acceptades: no hi ha un veritable debat sobre el seu origen o les seves motivacions, sinó que simplement dividim el món entre les persones que en tenen i les que no. Ho tolerem com a congènit i ens limitem a gestionar-ho des de la normalitat, tant si ets dels que bordes quan et lleves com si ets dels que encaixes esportivament el lladruc.
Si tens un mal despertar, la seqüència és sempre més o menys la mateixa. Necessites un temps d'adaptació a la llum emergent i a la reimplantació de la consciència sensorial. Et tornes poc tolerant amb les desigualtats acústiques o amb els girs de guió: tot ha d'estar en una perfecta itinerància fins que el teu cervell et comunica que estàs operatiu. Si vius amb algú, l'excés de conversa t'embafa, i un canvi d'humor aliè et resulta inadmissible, pràcticament una declaració de guerra verbal. El telèfon et repugna; una trucada a destemps (o que a tu t'ho sembli) et transforma en un ésser gutural, monosil·làbic, profundament irritable. No estàs al món, sinó que pretens que el món estigui per tu. I es reprodueix el patró, cada dia, esperant de l'altre una comprensió que, en qualsevol altre hora del dia, seria inimaginable.
Però, com gairebé tot en aquesta vida, el mal humor matinal evoluciona i es torna un indicador d'edat. Aleshores la seqüència persisteix amb matisos. Continues necessitant una pauta fixa, però el teu estat d'ànim és indeterminat. No estàs emprenyat amb el món, ni amb ningú. Estàs empanat, desorientat, com postergant les incògnites quotidianes perquè acceptes que encara no estàs preparat per afrontar-les. Deambules fins assolir la plena consciència amb la certesa que, passi el que passi, hi ha coses pitjors que acabar-se de llevar. Amb el temps tendeixes a pensar, quan aconsegueixes fer-ho, que el mal humor és un reflex empal·lidit de tu mateix, perquè evoca una versió infinitament més visceral de la teva personalitat. És en aquest punt que arribes a la conclusió: no estàs de mal humor perquè, simplement, et fa mandra estar-hi. I somrius.
