Artur Mas va sorprendre a tothom dimarts amb el seu full de ruta per portar el Procés a bon port. Una proposta audaç que té el mèrit de ser prou contundent per acontentar bona part de l'independentisme i alhora ser prou ambigua per no comprometre's en excés i tenir marge de maniobra en els propers mesos.
El que sí que és aquesta proposta és una OPA amistosa a ERC. Davant les reticències del partit republicà a formar una llista conjunta que garantís al president un bon resultat electoral, Mas s'ha vist obligat a arriscar i assumir una sèrie de compromisos que a ulls del sobiranisme transversal són prou explícits com per demanar a ERC que faci el pas i se sumi a una llista única. Mas confia, doncs, que la pressió de l'independentisme transversal representat per l'ANC i Òmnium, però també pels articulistes i líders d'opinió, i sobretot els votants que oscil·len entre CiU i ERC, acabi fent que els republicans s'uneixin a una llista de país per encarar les eleccions més transcendentals que ens han de portar al nou país.
Aquest és l'objectiu principal i el que es debatrà els propers dies, però amb la seva aposta Mas vol aconseguir també altres objectius potser no tan explícits però també importants: En primer lloc, Mas recupera la iniciativa política. Quelcom impensable fa quatre mesos, quan va esclatar el Cas Pujol i que de ben segur tindrà translació a les properes enquestes. Mas vol recuperar una iniciativa que fins ara ha tingut ERC i que considera que està recuperant després del 9 de novembre. D'ara a endavant vol ser ell qui marqui el ritme del Procés i qui gestioni els temps polítics.
En segon lloc, amb aquesta aposta decididament independentista el president dóna aire als alcaldes i alcaldables de CiU que veien amb preocupació l'ascens d'ERC i temien que el mal moment de la marca CiU acabés influint en el seu resultat electoral. Amb aquesta proposta, Mas es garanteix que tant si hi ha eleccions catalanes abans de les municipals -això voldria dir amb llista unitària òbviament- com si són després d'aquestes, els alcaldes no patiran un excessiu desgast electoral per culpa de la política nacional. En queden bastant al marge. Si s'avancen amb llista conjunta serà impossible visualitzar el pes electoral de CiU i ERC en cada municipi, i si no s'avancen, els alcaldes i alcaldables de Convergència es podran presentar com els candidats del president Mas que està liderant el Procés i que té un "full de ruta" clar. Passi el que passi, doncs, molts alcaldes convergents avui estan més alleujats que fa uns dies i molt més que fa uns mesos.
En tercer lloc, en anunciar que en cas de llista conjunta es retiraria el 2016 i fins i tot podria no encapçalar-la, Mas està intentant evitar l'error de la campanya electoral del 2012 en la qual va ser caricaturitzat com el "messies" que demanava una majoria excepcional. Mas vol trencar amb aquesta percepció que es va consolidar fa dos anys i que creu que pot trencar després del 9-N.
El quart objectiu de Mas amb aquesta jugada és en clau interna. Tant els terminis que ha proposat com el resultat final que sorgirà sigui quina sigui la solució, garanteixen el temps necessari per refundar Convergència i Unió. Amb la proposta del president, CiU -o Convergència- no anirà a unes eleccions catalanes amb aquestes sigles fins al 2016. Si hi ha eleccions avançades seran sota un nom unitari i bàsicament independent i si no, la legislatura finalitzarà el 2016. Per tant, amb aquests gairebé dos anys sense que la marca CiU competeixi en unes eleccions catalanes es guanya temps per refundar el partit i, sobretot, el lideratge d'aquest després de que Mas l'abandoni el 2016. En aquest sentit, l'aposta per una llista d'independents i experts contribuiria a aquesta refundació del partit que ha governat vint-i-cinc anys Catalunya. Convergència necessita temps per refundar-se i poder competir amb èxit en un futur proper sense Mas i aquesta proposta del president li dóna un any i mig.
I finalment, el cinquè objectiu i no per això el menys important, és preparar-se per competir electoralment en cas que ERC no vulgui fer el pas d'unir-se a una llista conjunta. Amb la seva proposta, Mas ha presentat el seu programa electoral. Una proposta que es basa en quatre punts: un lideratge que vol representar la voluntat popular i està disposat a arriscar-se, un calendari clar per aconseguir la independència, un únic tema de campanya i una llista plena d'independents provinents de la societat civil per aconseguir-ho, la versió renovada del govern dels millors. Una proposta amb la qual espera competir i treure bons resultats al llarg del proper cicle electoral que s'acosta: municipals, generals i catalanes.
Dimarts, el president va ensenyar les seves cartes i ningú pot discutir l'audàcia de la jugada. Veurem com l'opinió pública va digerint-la els propers dies i, sobretot, com reacciona ERC.
Caldrà estar atent de la resposta que Oriol Junqueras farà la setmana que ve i com queda el calendari. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la política catalana els darrers anys, és que les certeses d'avui només són preludis de les incerteses de demà.
