La primera novel·la de Joan Barril, Un submarí a les estovalles, relatava la història d'un immigrant marroquí que gràcies a tot un seguit de ?circums?tàncies i coneixences ocasionals, acabava sent nomenat director del Macba a la Barcelona preolímpica, amb el consens del president de la Generalitat, de la Casa Reial i de l'alcalde de Barcelona. De fet, l'argument es podria traslladar al Madrid del PP i en comptes de Rachid, el protagonista de la novel·la de Joan Barril aquest podria ser perfectament substituït pel poca-solta anomenat "el petit Nicolás". Una vegada més la realitat supera la ficció i no cal inventar-se personatges per il·lustrar com de ridícules poden arribar a ser les institucions de la capital que es deixen entabanar pel primer que passa pel carrer i com els mitjans suquen pa i omplen pàgines i minuts traient tot el suc a impostors de tota mena.
El poder ja ho té, això, necessita constantment aduladors i pilotes que engreixin el seu egocentrisme, per això és tan fàcil enredar els poderosos i per això aquest personatge de còmic ha aconseguit infiltrar-se en totes les instàncies de la capital, posant en relleu, una vegada més, com de febles poden ser els governants, fins i tot davant d'algú amb un dubtós perfil psicològic.
Com en Rachid de la novel·la, "el petit Nicolás" s'ha passejat per palaus i despatxos, com si en formés part. El que resulta inaguantable, però, es que ara també l'haguem de suportar a televisions, ràdios i mitjans escrits com si de debò fos algú rellevant. Deu ser perquè comencen a anar escassos de famosos o perquè aquests comencen a ocupar les cel·les de les presons i algú altre els ha de substituir en aquesta Espanya que cada vegada fa més honor a allò de la pandereta i a una imatge de ridícul permanent. Només hi mancava el lacrimogen anunci de la loteria.
