Cartes

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Després del fracàs del 9-N semblava que en Mas arriaria veles i, sortint de la tempesta en què s'ha ficat, dirigiria la nau cap a un port segur. Però no, ell, "dale que te da?le", segueix amb la mateixa cançó de l'enfadós i, contra tota lògica política i social, s'encaparra a tirar endavant un referèndum il·legal (ja que l'Estat no l'autoritzarà) i a més embolicant-lo amb una sèrie d'institucions internacionals que, com a mínim, el deixaran amb un pam de nas. En el recent gran míting, prefabricat a la seva millor imatge (un adonis narcisista), sembla que no hi va assistir en Duran, l'únic que té les idees clares perquè ha viatjat fora de Catalunya i sap com respira la resta del món. Malauradament, i malgrat que ha posat en marxa una plataforma de seny i entesa amb el govern central, es troba que molts afiliats i simpatitzants d'Unió, sigui per mantenir la cadira o sigui perquè són incapaços de comprendre que aquest miratge independentista els porta cap a l'escorxador, aplaudeixen amb les orelles les milongues d'en Mas.

Del dret i del revés, per actiu i per passiu, tots els partits polítics estatals diuen que arriant la major (el referèndum) no hi ha cap problema per trobar uns punts de conver?gència, cosa que el president, embol?callat ara amb l'estelada, es ne?ga a fer. Per al problema fiscal, no podrien buscar un entremig entre l'actual i el "cupo" basc? Per què negar el castellà a l'escola, empobrint l'educació dels fills del poble, mentre els seus van a escoles trilin?gües? Per què retallen en coses necessàries per millorar el benestar dels catalans, mentre gasten els diners en una estructura de "nació" que només serveix per alimentar els coloms que fan volar?

Desperta ferro, desperta abans que aquests eixelebrats acabin amb el futur d'una Catalunya rica, pròspera i unida.

Desconcert o contradiccions

de la Sra. Aida Lara

Pere Espinet Coll. Alcalde d'Anglès.

Sra. Aida, vostè forma part de la llista de CiU a Anglès. Vostè no estava present a la Sala de Plens, al meu entendre dedueixo que els seus "companys" l'han utilitzat.

Quant a les votacions sobre la cessió de la Sala de Ball a la gent de la Llar, senzillament era conti?nuar el procediment iniciat l'any 2011 i aprovat per CiU, PSC, PAU i ERC. La intenció de l'equip de govern era que tots els grups municipals donessin suport a la cessió, però malauradament els seus companys de CiU i els regidors no adscrits (antic PSC) no varen donar suport a la proposta. Sols va rebre el vot afirmatiu del Grup PAU.

Per si li queda algun dubte pregunti a l'altra gent present al Ple, sobretot a la Gent de la Llar de Jubilats que hores d'ara encara no ente??nen que els seus companys no donessin suport a la cessió de la Sala de Ball. Tot i això, el nostre grup continuarà treballant per tal que el nostre poble pugui gaudir de tots els serveis necessaris.

Tristos i preocupats

Lluís Torner i Callicó. girona.

Aquells que ja tenim una determinada edat, i que el passat dia nou de novembre, il·lusionats, cívicament i pacífica, vàrem prendre part a la consulta participativa, per tal de manifestar una opinió, avui, veient la querella presentada per la fiscalia contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, per l'organització d'aquell acte, ens sentim molt tristos i preocupats. Pensem que, en acusar-los a ells, totes i tots els que hi vàrem participar, amb la major bo?na fe, d'alguna manera també ens hi sentim un xic afectats, i se'ns fa difícil d'entendre, doncs crèiem que la democràcia -almenys així ho pensàvem- permet la participació dels membres de la comunitat en la presa de decisions, i aquesta era la nostra única voluntat. Si és així, com ens imaginàvem, en què anem equivocats? O què hem fet de malament? Llavors, és clar, enfront d'aquest dubtes que se'ns plantegen, se'ns acut allò de dir: Si se'n diu democràcia, d'allò que potser no n'és, no és que no ens faci gràcia, és que no hi entenem res.

Per tant, ens preguntem: És possible que tanta gent estiguéssim equivocats? O és que hi ha quelcom que no acaba de quadrar? Bé! Esperem que ho tinguin en compte aquells que ho han de decidir, i que tot acabi el millor possible.

Tributació

i tribulació

JÚLIA García Sirvent. OLOT.

Un cop llegida la nova reforma tributària per al 2015, es fa difícil comprendre com un país pot arri?bar a suportar tant càstig per part de la seva administració central. Ja no saben com fer-nos la vida impossible a les pimes ni com amargar l'existència als petits empresa?ris: ara ja no podrem tenir ni nòmi?na. Hi ha rebaixes d'impostos, cert, però per a les grans corporacions que s'estalviaran un 5% en el de societats. En el famós IRPF es limiten a complir a mitges la prome?sa de tornar-lo al nivell de fa 2 anys. La majoria de deduccions i exemp?cions s'eliminen i la suma de tots els despropòsits ens brinda complexitat, dificultat i major càrrega tributària, per molt que s'esforcin a pre?dicar el contrari. Els que fan les lleis segueixen desconnectats de la realitat i voler tenir fe en ells és perdre encara més el temps i a sobre ens tracten com en una guarderia infantil. Les mesures de suport i promoció al nostre major teixit empresarial són poques, ignorants, amenaçadores i il·lusòries. Crec que la veritable crisi, la de l'estupidesa política, viu els seus millors moments, i la rebaixa de l'IVA de les flors és la major proesa d'aquesta reforma.

Urbanisme

lleig gironí

Joaquim A. Pla Resina. girona.

Crec que les remo?de?lacions urbanístiques que s'estan fent a Girona últimament són poc encertades. Es remodelen places i carrers, es treu verd per posar-hi ciment, s'emplenen voreres i espais públics per posar-hi restaurants voladors de preus prohibitius. I també sembla que l'ajuntament tingui un sobreestoc d'aquestes lloses lloses formades per petites pedres lligades amb ciment, d'aparença poc moderna, ja que les estan utilitzant a totes les obres actuals (però no pas, casualment, al voltant de la Delegació de la Generalitat). Sense anar més lluny, fa poc s'ha acabat la remo?de?lació de la Plaça del Mercadal, amb la inclusió d'una rampa per a minusvàlids a la part sud-oest. Qui ha dissenyat aquesta rampa tan poc estètica? Qui ha decidit retallar arbres i plaça per posar-hi un tros de ciment, quan es podia simplement haver baixat les pedres que envoltaven la plaça? Qui no va pensar en la de cotxes que utilitzaran la rampa com a aparcament provisional?