Aquells partits i formacions que intentin endegar un seguit de reformes per millorar les condicions de la ciutadania, tindran moltes oportunitats de créixer. És difícil entendre que un país occidental com Espanya no tingui una llei de Segona Oportunitat. És a dir, la normativa a la qual es pot acollir una família en situació de fallida econòmica, i que permet eixugar el deute, a canvi, per exemple, del pis sobre el qual no pot continuar pagant la hipoteca.
Cal una llei de Segona Oportunitat perquè molts recomencin. Som els únics, amb Hongria, Cròacia i Bulgària, sense aquesta normativa. Cal eradicar les imatges, tan cruels, del desnonament de persones de 80 anys de casa seva per haver signat un paper al seu fill; una trampa mortal per ells. Cal que la llei s'ocupi d'aquests casos, i que tinguem un fons de pisos de lloguer assequible per a famílies necessitades. Cal que les companyies energètiques permetin pagar en còmodes terminis els rebuts durant els mesos d'hivern, amb més consum, o que executem una moratòria del pagament per millorar la qualitat de vida de la gent; que tinguem un percentatge del consum en què no s'apliqui l'IVA o estigui ?exempt, anomenem-lo mínim vital de consum. Les formacions que incloguin aquestes mesures, acompanyades d'una reducció administrativa profunda, com fan a Itàlia o França, que afecten la classe política i no el treballador públic, no només oferiran alternatives a l'augment d'impostos i les retallades; sinó que faran que la ciutadania vegi el futur més positiu. Un futur que compartim plegats.
