Zero Rajoy ha vingut a passar el dia a Barcelona, però només per parlar amb militants del PP. Té massa por per trobar-se amb l'Astut Mas-que l'ha invitat a Palau- i encara l'aterra més parlar amb el poble català. Ni tan sols s'atreveix defensar el seu negacionisme davant d'empresaris. Tot un covard polític. Mentre l'Astut Mas reunia un immens auditori divers per a la seva proposta futurible, Zero Rajoy s'encalla en el passat inamovible davant el seu partit funcionarial que no funciona i amb el qual avui li queda una miserable intenció directa de vot a Catalunya de l'1%!!! Ha vingut, potser en el Xangai Exprés, a fer espanyolisme extraparlamentari a la revolucionària Barcelona.

Zero Rajoy segueix catejat amb el seu zero en mates. Com que només té un 1% de suport a Catalunya suma exclusivament els que no voten, quan en democràcia les eleccions i les polítiques es guanyen amb vots, no sense. El dèspota Franco no deixava votar i també presumia de parlar pels que no votaven. Però Zero Rajoy, igual que l'Astut Mas, ha de guanyar eleccions. Es reafirma en que no té res a dir. Ara resulta que els catalans li hem d'estar agraïts perquè l'Estat central inverteix a Catalunya menys de la meitat del que paguem en impostos. Els tres partits principals anglesos han acordat donar a Escòcia l'impost de la renda i llibertat fiscal. Zero Rajoy en canvi diu als catalans que no ens podem queixar perquè el seu Estat centralista retorna una petita part del que ?paguem. De cap manera podem administrar els nostres impostos com fan bascos i faran escocesos!

Zero Rajoy opina que tots som uns fracassats menys ell. L'Astut Mas no va enlloc i milions de catalans seguirem sense poder votar, si la justícia segueix les seves ordres. Un discurset d'administrador de finques escrit per ell mateix, amb tota la frígida supèrbia del lloro ignorant que menysprea el que desconeix, sobretot la democràcia. S'equivoquen Cameron, Clegg i Miliband en celebrar un referèndum a Escòcia i oferir un pacte fiscal? S'equivoca el Canadà al celebrar no un, sinó dos, referèndums d'independència del Quebec? S'equivoquen tots els nous països d'Europa? Només Putin entén Zero Rajoy, tots dos igual de temerosos del poble i igual de rodejats de corrupció. Zero Rajoy ho nega tot, fins la realitat, perquè Espanya és l'Estat central i el poble a callar.

Tot dit a porta tancada davant el PP en cos present de Catalunya, en difunt castellà, que ell anomena espanyol, idioma que no surt a la Constitució Espanyola, però farda d'espanyolista. A Suïssa, on visc la meitat del temps, el govern federal parla l'idioma local. A cap ministre suís alemany se li passa pel cap parlar alemany a Ginebra o a un de Lausana parlar francès a Zuric. A part de semblar incultes, farien el ridícul. Però Zero Rajoy mai fa el ridícul, ni quan els tres darrers tresorers del PP estan imputats per corrupció, ni quan la seva ministra Ana Mato dimiteix per corrupta el mateix dia que presenta un pla anticorrupció, ni quan menysté els catalans que han votat en milions la llibertat.

George Orwell no cita aquí Catalunya sinó un nacionalista escocès que li escriu el 1947: "Si us plau no ens anomeni britànics, no existeix tal raça. Som escocesos i amb això ja en tenim prou. Els anglesos han canviat el seu nom a britànics, però encara que un criminal canviï el seu nom, se'l pot conèixer per les seves empremtes. Escòcia va patir la seva Ialta el 1707, però mai ens donarem per vençuts. Després de més de 200 anys seguim lluitant pel nostre país i mai acceptarem la derrota per molt que ens obstaculitzin". Orwell avisava: "És un moviment petit, però pot créixer perquè té la base per a fer-ho. Escòcia està carregada de raons contra Anglaterra. Almenys en certes àrees Escòcia és pràcticament un país ocupat. Parlo amb la meva experiència limitada, però diria que això comença a provocar ressentiment. Si el poble creu que té una cultura especial que cal conservar, on l'idioma en forma part, no se l'ha d'obstaculitzar. Ben segur l'esforç de ser bilingue de per si ja és una valuosa ensenyança. Es beneficien intel·lectualment amb la seva conscienciació, cosa que els seus oposats anglesos mai ho seran".

El gran autor d'Homenatge a Catalunya es definia: "No vaig fer-me rebel excepte per la força de les circumstàncies". Com l'Astut Mas i tots els catalans que volem votar, sense l'innumerat Zero Rajoy.