Dijous passat, a la llibreria Empúries de Girona, hi hagué la presentació del llibre Verba, non facta, del vallesà David Vila i Ros, dinamitzador lingüístic, escriptor i economista. Vila és autor de llibres de poesia, d'articles d'opinió, de reflexió sobre la llengua... i de contes, com ara l'últim, Verba, non facta(99 contes intangibles), del qual ens plau poder parlar. Amb aquesta obra vol reivindicar el conte com a gènere, ja que li permet descriure fets reals i reinterpretar-los a la seva manera, amb unes pinzellades subtils d'uns ideals polítics, un compromís lingüístic o un simple onirisme utòpic de què no s'amaga.

Igual que Pere Calders, que admira profundament, treu la matèria primera per a l'elaboració dels seus contes de les situacions absurdes, curioses, especials, insòlites, màgiques... que ocorren amb freqüència en la vida quotidiana; això sí, donant-hi noves formes, interpretacions i orientacions. I ho fa manejant amb destresa l'espasa de l'atreviment i de la valentia i tensant, fins al punt just, la corda de l'arc creatiu. Els seus contes són divertits, sorprenents... però, com passa amb els de Calders, no són, només, narracions ben escrites que conviden a l'entreteniment i a la diversió... sinó també instruments per valorar a distància el gran desconcert en què viu immers l'home del segle XXI; per valorar coses i criticar-ne si cal... I per incidir i influir en realitats que han de millorar.

L'escriptor Enric Larreula, en el pròleg, ho concreta d'aquesta manera tan encertada: "crec que els contes d'en David s'han de llegir i rellegir a poc a poc, perquè sovint en la brevetat de la seva estructura s'hi amaga una idea densa i contundent, potser irònica, potser absurda, potser poètica, potser filosòfica i sempre intel·ligent, que cal copsar i assaborir lentament, tal com s'assaboreixen les coses exquisides i difícils de trobar". Heus ací un dels microcontes que hi apareixen: "Tomàquet: van convidar-lo a sopar en un restaurant de cuina d'autor i, tan bon punt veié aquell plat immens amb un minúscul tomà?quet al bell mig, exigí que li portessin immediatament l'accent que hi faltava. I és que, si no hi havia d'haver gens de varietat, com a mínim que hi hagués quantitat".

David Vila i Ros és un escriptor jove que fa molta feina i ben encaminada i que té un llarg camí per recórrer. Nosaltres li desitgem salut, lletres i molt d'èxit.