L'aigua, que tant ens agrada, també ens destrueix. Ja veuen com allò que deia Leonardo da Vinci es compleix. Leonardo tenia por a l'aigua, i aquesta temença s'ha fet realitat a casa nostra, i tristament, hem vist quanta destrucció i pèrdues pot provocar l'element que ens proporciona la vida. Avui, a principis de desembre de l'any del senyor de 2014, cada català nascut duu sota el braç un deute de 9.000 euros per persona. Tenim 62.000 milions d'euros de dèficit, en augment, i la qualificació més dolenta a nivell internacional del deute autònomic. Tenim unes ganes boges que acabi l'any i tinguem noves perspectives; de Govern, d'estimar, de reprendre la vida.

Suposo que han vist l'anunci de la loteria, lacrimogen i altruïsta com pocs. Vostès regalarien 400.000 euros a un client habitual del seu bar, perquè els ha tocat la loteria i ell no va poder comprar el número? Serien tan bones persones com aquest bonhomiós grasset amo de local? No cal que responguin. Allò cert és que les vendes de loteria s'han multiplicat, segur, gràcies a l'anunci, que reivindica la solidaritat en una època tan terrible com la nostra. Ens cal l'escal?for i l'amor de l'altre com l'aire que respirem. Vegin l'èxit del recapte d'aliments. Sabem que l'altre ens necessita, que ho passa malament, i una petita actuació solidària pot ajudar una família a travessar el dessert de la crisi. Fem-ho. Que fàcil és la vida en les telesèries ianquis, on ningú té problemes mentals o de consciència pels seus actes! I la vida sempre et concedeix un nou capítol. Ens acostumem a veure la vida sota aquesta premissa, però la realitat és més dura. Si la vida fos tan impressionant i tan sentida, la literatura no jugaria cap paper en les nostres vides. Tenim una vida composta de badalls; un pou negre de somnis oblidats. Tenim una vida farcida de peatges d'autopista; de passadissos d'hospital, de converses per omplir silencis en tanatoris, de crits salvatges en camps de futbol, de records que se'ns escapen. Una cançó pop o el tema d'un cantau?tor ens empeny a rememorar sentiments antics, apagats. La vida no és l'èxit total o la victòria absoluta; és navegar a la deriva per inter?net. L'abecedari del sentiment té el color del cabell o les celles de la persona estimada; les sinuositats de les seves corbes i la melodia de la seva veu. L'amor només creix si el valorem, i ens acompanya, quan envellim, i sempre està al nostre costat. L'amor al desembre ens fa tenir calor en un clima hostil; i ens refà la confiança en un demà tenyit de tenebres. L'amor, el teu amor, és l'esperança que no patrocina cap multinacional.