Cartes

Josep Quintanas Bosch. girona.

En Dani Bonaventura m'ha entristit. I decebut. La manca de rigor i la rancúnia contra Sílvia Paneque i la seva feina d'oposició, a més d'injusta és símptoma, compartit amb el govern municipal de Girona, d'absoluta intolerància amb la crítica i la discrepància democràtiques. Per refrescar la memòria, dues dades: Adig?sa i l'Agència Catalana de l'Habitatge, amb moltes responsabilitats a Font de la Pólvora, ni han estat ni són gestionades pel PSC. Segona, des de fa més d'11 anys, ningú del PSC ha estat al capdavant dels Serveis Socials Muni?cipals: en els dos tripartits locals, ICV l'encapçalà i, ara, UDC. També correspon, des de fa quatre anys, la responsabilitat de la Conselleria de Benestar a CiU i els quatre anteriors, a ERC. La realitat és la que és. La veritat i la responsabilitat, també. Ara la veritat diu que les condicions de vida des de 2011 han empitjorat, especialment per als més febles, i que la dreta -amb la complicitat d'alguns que es diuen d'esquerres-, l'única teràpia que coneix és amagar-la sota els sagrats noms de la pàtria i la bandera i, si cal, bescantar qui tingui la valentia de denunciar-la públicament.

L'Ajuntament de Girona té unes finances sanejades perquè les despeses sempre havien estat austerament contingudes. Pot fer moltes coses. Però no en fa gaires. On l'alcalde ?Puigdemont ha incrementat ostensiblement les despeses és en propaganda i en personal de lliure designació. Ho deia el mateix Diari de Girona: tres milions d'euros més. Personal majoritàriament prescindible. Després, no troba diners per al realment necessari. Gestio?nar és triar i es tria segons les polítiques que es defensen.

El socialisme català i europeu estan en crisi. Crisi vol dir canvi. Canvi pot significar en alguns casos, fins i tot, fundar un nou partit. Recordem la desaparició a Itàlia del PSI i la creació del Partito Democratico que ocupà el seu espai. Però el que no canvien són dues coses: el socialisme democràtic és l'esquerra possible, la reformista. I el socialisme s'or?ganitza en un partit que governa perquè la majoria social sap que amb ell hi guanyarà. El PSC a Girona, amb la Sílvia tot davant, ha fet bandera de la renovació i de la democràcia interna, de la regeneració democràtica de les institucions i de la lluita contra la desigualtat. O sigui, treballa per una rosa ben frondosa. El futur el decidiran els ciutadans. Esperem que amb la màxima llibertat.

Fulles i "bufadors"

Lola Arpa Vilallonga. mas palet. peratallada.

Quan arriba la tardor, arriba la transformació dels nostres parcs i paisatges. Els arbres van canviant el verd de les seves capçades en una paleta d'ocres, tan especial, que durant segles ha estat font d'inspiració de pintors i dels poetes. Dies enrere, gaudint d'aquest paisatge, asseguda sota els plataners centenaris del passeig de la Bisbal, un soroll insuportable em va fer marxar. Un exèrcit de jardiners equipats amb carretons i "bufadors" -estris molt de moda als equips de jardineria dels ajuntaments- anaven arreplegant les fulles com podien, fent un soroll infernal. Tot plegat perquè l'endemà en tornessin a caureÉ Malaguanyada feina.

En quin món vivim que tenim aquesta obsessió a voler dominar tot allò que ens ofereix la natura. Deixem que les fulles caiguin, que formin una catifa sobre el gris asfalt, i que al final el vent se les endugui. Es convertiran en adob allà on vagin i tancaran el cicle natural. Allà on hi ha fulles, vol dir que hi ha arbres, vol dir que hi ha vida.

No és el moment

per a experiments

Jesús Domingo Martínez. girona.

Les "noves mesures" anunciades pel Banc Central Europeu són una bona notícia per a l'economia espanyola en la mesura que és un relaxament de la política d'austeritat, que fins ara havia dictat Alemanya, i pot consolidar la tendència de l'incipient creixement. Tot el que signifiqui facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses per impulsar la productivitat, i reduir l'atur, ha de ser ben acollit. Però una ombra de sospita plana sobre el futur de l'economia espanyola, com reflec?teix l'informe de JP Morgan, el primer banc en actius nord-americà: la incertesa davant la situació política creada pel proble?ma de Catalunya i el radicalisme de les propostes de política econòmica de Podem, pot tenir efectes devastadors a l'hora de sortir de la crisi. És l'hora que els partits tradicionals, també CiU, carreguin les piles i tornin a treballar com es va fer durant els anys 80 i 90 després de la greu crisi dels 70 i la Transició. No és el moment per a experiments.