Conseller, considera un gran èxit del govern que els funcionaris puguin recuperar la paga doble l'any vinent?"; "Conseller, els pressupostos que vostè presenta estan condicionats pel tracte del Govern espanyol?"; "Conseller, quina és la relació del seu departament amb el Ministeri d'Economia?"; "Conseller, essent independents, tindríem uns comptes millors?". Aquestes són algunes de les preguntes que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, probablement desitjava que li fessin a la roda de premsa de presentació dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent. Fins i tot és possible que pensés que els periodistes només li farien aquests tipus de preguntes. Si era així, es va equivocar.

El director del portal e-notícies, Xavier Rius, no és dels que va a les compareixences de qui sigui per fer preguntes còmodes, ni ensucrades, ni que portin implícita la resposta perquè l'interlocutor es pugui lluir. Xavier Rius és d'aquells periodistes, com n'hi ha tants arreu del món i alguns aquí, que busca la confrontació per fer dir al polític allò que vol amagar. Vaja, busca el que és un dels pilars del periodisme. En la roda de premsa de dimecres va aconseguir, amb una certa dosi de mala llet, que a Mas-Colell se li escapés que no li agraden les preguntes "agressives", només vol les que són "normaletes", va dir. I vam saber que al conseller, a més de no agradar-li aquests tipus de qüestions, tampoc les vol contestar.

El conseller ens va ensenyar la nova versió de l'"això no toca". No sap que ell hi és per contestar a totes les preguntes, siguin agressives o no? No sap que els ciutadans tenen el dret a saber el que un periodista es qüestiona? No sap que actituds com aquesta no fan altra cosa que incrementar la desconfiança dels electors? Mas-Colell és un home intel·ligent i amb un prestigi acadèmic inqüestionable i segurament sap tot això. El que probablement no sap és evitar que el traeixi el subconscient i ens va ensenyar la veritable transparència de la qual tant presumeix el seu govern, com li va recordar Rius. I això de dimarts és només una anècdota, un exemple, si es vol, que no fa altra cosa que engreixar la bossa de vots de Podem.