El seu és un exemple anònim, però aquí la tenen, a una edat en què hauria de pensar en la jubilació, caminant d'una punta a l'altra de la ciutat. Cada dia. Del matí al vespre. Aquesta senyora és netejadora: a escales de veïns, a oficines, a cases particulars. Fa una mica de tot. I el desgast dels anys no li ha impedit pujar una família ella sola, sent vídua des de jove.

Una de les filles, amb vint anys, ja tenia un parell de nens. I ella fa de mare la major part de la vida. Ha proporcionat als seus la millor educació possible, els ha servit de refugi. Els fills, entre feina i feina, o després d'un temps en parella, tornen. I sempre la tenen al seu costat, traient diners de sota les pedres. El fill, cuiner de professió, va estalviar i amb els diners no va reformar el pis que s'ha tornat vell amb el pas del temps. No va ajudar a la mare. No. El fill, amb els calés, es va comprar un BMW. I el va tenir fins que li van embargar. El fill es queda temporades amb ella; es llepa les ferides i torna a volar. Diu que serà un gran cuiner als Estats Units, de moment no passa dels fogons de Platja d'Aro o Empuriabrava.

La senyora és un petit gran exemple. Recorre la ciutat com una esperitada, cercant la millor oferta. Moltes d'aquestes dones, tot sacrifici, amor i solidaritat, aguanten el país. Just quan alguns polítics pensen que tot gira al voltant del seu melic. Les societats estan compostes de ciutadans, amb mil feines i somnis, i els polítics, que han de contribuir i fomentar el benestar social, són tan importants com la resta. Que no se'ns oblidi.