Aquest passat cap de setmana, dos diaris de prestigi com La Vanguardia i El País han publicat enquestes, que segur que les formacions polítiques les han analitzat amb lupa. Ja sabem que aquests estudis d'opinió marquen tendències, però ambdues semblen reflectir força la situació actual que es viu a Catalunya i Espanya.
Quant a casa nostra es reflecteixen dues dades que cal tenir present: 1a.- CiU tornaria a ser la primera força política a Catalunya amb 40 diputats. 2a.- La suma d'escons entre CiU i ERC no arriba a la majoria absoluta en un Parlament totalment fragmentat, on el PSC i el PP seran residuals.
D'altra banda, les informacions que ofereix El País són també molt significatives: 1a.- El PSOE guanyaria les eleccions si se celebressin ara, tot frenant l'ascens de Podem de Pablo Iglesias. 2a.- El PP s'ensorra amb només un 20% de vots.
D'aquests hipotètics resultats se'n poden fer un munt de valoracions. Però resta clar que l'estratègia de Mas li està donant resultats des d'un punt de vista electoral. La convocatòria del 9N i la llista unitària han suposat una forta queixalada als interessos d'ERC, que en poc més d'un mes ha perdut la iniciativa i una desena de diputats. Ara caldrà veure si la tendència es manté o bé els republicans es recuperen en un marc de fragmentació parlamentària.
De l'enquesta de La Vanguardia es deriva que les formacions independentistes no aconsegueixen la majoria parlamentària. Aquest és un element que cal tenir present de cara al futur. Fa la impressió d'haver tocat sostre el 9-N i el mateix Junqueras ja ha dissenyat una estratègia per assolir cinc-cents mil independentistes més, la qual cosa a hores d'ara sembla una empresa molt complicada. Possiblement se n'haurà de fer una anàlisi en profunditat atès que s'ha insistit més en l'independentisme que no en el dret a votar dels catalans. Això que els màxims actors polítics s'hagin ja manifestat en la mateixa direcció ha restat unanimitats en el moment de cercar complicitats a l'entorn de la consulta.
En tot cas, diuen que s'ha dissenyat una campanya d'àmbit internacional, però no se li pronostiquen gaires èxits si qui corre pels consolats -per cert, sense cap mena d'èxit- és un excàrrec de la Generalitat que fins fa poc deia que se n'anava a l'empresa privada a causa dels pocs recursos públics que es dedicaven al seu departament. Això sí, continua amb una nòmina de més de cent mil euros.
Quant als resultats que ofereix El País, segur que han tensionat les seus dels partits. El PP ensopega i de quina manera! Pot perdre més de la meitat dels seus diputats i a la vegada quedar-se sense els alcaldes i els presidents autonòmics més importants. Els casos de corrupció sembla que al final lesionen els interessos dels conservadors espanyols, que són incapaços de posar fre als escàndols que els exploten als despatxos contínuament. Rajoy està en una posició delicada i en qualsevol moment podria provocar-se una revolta interna de conseqüències impensables. D'aquest declivi se n'aprofita un PSOE que seria la força més votada. Ha frenat l'ascens de Podem, que, malgrat tot, se situa encara per davant del PP. Pablo Iglesias ha viscut una setmana horribilis després de l'entrevista televisiva d'Ana Pastor -en la qual restà clar que no té programa viable de govern- i l'escàndol universitari provocat per un dels seus màxims col·laboradors.
Els líders polítics poden canviar aviat, però a Madrid ja s'especula amb un gran pacte PP-PSOE en una propera legislatura, per la qual cosa com a màxim es podria arribar a l'acord d'una reforma de la Constitució per donar satisfacció a les reclamacions de les forces nacionalistes catalanes. Tot plegat fa pensar que els propers mesos seran molt moguts i plens d'interrogants. Mentrestant, el Govern espanyol fa figa per tots costats amb uns ministres caducats del tot, llevat d'alguns noms concrets com els de GuindosPastor, i l'executiu català presenta un pressupost surrealista que no té ni cap ni peus, convençut que ja no l'haurà d'aplicar.
