Cartes

El dia 10 de desembre és l'assignat com a Dia Internacional dels Drets Humans. Repassant l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia que decretaren l'any 1966 els membres de les Nacions Unides, hi trobem 70 articles testamentaris, camí diuen, per reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home: la dignitat, el valor de la persona humana i la igualtat de drets. Insta a promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dintre un concepte d'àmplia llibertat.

Contemplant el panorama actual en la nostra societat ens entra calfred. Ens hem deslligat de les recomanacions considerant-les anacròniques donant prioritat al jo, estigui o no ben documentat. Sovintegen les xarxes socials en facilitar-nos dubtes.

Caldrà fer-ne una valoració. Existeix la possibilitat d'un raonament personal al marge de les disputes polítiques que de moment no ens porten a port segur. Però gran part de la societat porta dintre el concepte de comunicació i acceptació dels seus contemporanis. Així tenim les associacions que van sorgint en bé dels ciutadans, com són el Banc d'Aliments, amb una col·laboració extraordinària, Oncolliga, amb atenció als malalts, l'ajuda als menys capacitats i d'altres.

Felicitem-los i recordem als nostres mandataris que continuem amb més de 500.000 ciutadans a Catalunya sense feina i per tant sense ingrés monetari.

Visita oficial a la Seatfrancesc A. picas. La jonquera.

La història ens explica que quan el Rei d'Espanya visitava Catalunya no era considerat com a rei d'Espanya, sinó com a comte de Barcelona. Carles V, l'any 1516, de pas per Catalunya, es volgué allotjar al monestir de Poblet. Trucà a la porta i el prior li demanà qui era. " Sóc el Rei d'Espanya", li contestà Carles V. "No el coneixem", li respongué el prior. Llavors, el Rei rectificà: "Sóc el comte de Barcelona". El prior, molt atent, li obrí de bat a bat les portes.

Quan Felip VI dies passats telefonà el president Artur Mas convidant-lo a pujar al cotxe, el secretari del president li demanà: "Qui és vostè?". Felip VI respongué: "El Rei d'Espanya". Llavors el secretari li contestà: "No el coneixem". Immediatament Felip VI rectificà: "Sóc el comte de Barcelona". Llavors, el Rei-Comte i el president de la Generalitat, junts en el mateix cotxe, foren rebuts de visita a la SEAT.

Respecte per la TerraM. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

No està clar com acabarà el nou complex ElBulli Foundation. Tot i les protestes per part d'organitzacions ecologistes i particulars que han signat en contra, de ben segur que tindrà més pes l'interès econòmic que no la defensa del medi ambient i dels valors naturals.

Caldria valorar que cala Montjoi es troba dins un espai protegit, un lloc emblemàtic del nostre litoral i del patrimoni natural del país, un llegat que ha de quedar sense malmetre'l per a les futures generacions. Que el Parlament faci una llei exprés perquè es pugui ampliar l'antic restaurant és vulnerar els principis generals d'un estat de dret, segons els quals les lleis han d'aplicar-se per igual a tota la població.

Un projecte tan important per si mateix, ho seguiria essent fora del Parc, la comarca de l'Alt Empordà té prou espai on poder ubicar-lo. La Terra es mereix el nostre respecte, hem de cuidar-la en lloc d'explotar-la sense mesura. Està a la nostra disposició per gaudir de la seva bellesa i que tothom hi pugui viure amb dignitat.

Del llibre de Josep Fontanaenric carcereny beltran. lloret de mar.

Aquest llibre és fet per a la gent d'aquí, per explicar-los que aquesta cosa que els du a sortir al carrer, a manifestar-se, ve de lluny. El pro?tagonista d'aquest llibre és la gent. Podria dir el poble. No. La gent. Els qui defensen Barcelona el 1714 són la gent. Els qui fan el gran canvi econòmic al segle XVIII són la gent. Els qui salven la llengua al segle XIX són la gent. I és la gent que resisteix l'impacte del franquis?me sense deixar-se esclafar. No són els partits. Quan el 1977 surt un milió de persones és la gent. I el 2012 és la gent que surt. La meva idea és que aquest país, si s'ha de salvar, el salvarà la gent...

El president Junqueras l'entén tothom perquè amb llistes separades és molt més fàcil incloure tothom. És tan evident que fa pensar que els que no hi estan d'acord, el que esperen és que no guanyi la independència, com el Sr. Duran o altres amb interessos amagats que un dia o altre sortiran a la llum.

Quin problema hi ha que sota un titol únic, com pot ser? El partit x per la independéncia, i una nova nació? Després cada partit, especifica les seves prioritats, com pot ser? Acabar amb la corrupció? Defensa del català? Una justícia independent de la política? Sous mí?nims per als aturats, dependents, jubilats i desemparats? Ajuda a totes les empresas, per crear riquesa i llocs de treball? Millora i crear noves infraestructures de transport? Millora la sanitat i l'educació? etc. Cada partit inclourà les seves prioritats, i tothom votarà els seus, sense obligació de donar el vot a una sola llista, que pot incloure noms no desitjats.

La majoria pot ser el 51%. Però l'objectiu de tothom ha de ser el d'arribar al 75 o 80%. No és cap utopia. Només es necesita l'esforç per aconseguir-ho. Voler és poder.