Fer bondat és una manera col·loquial d'apreciar una conducta, sense primfilar massa en la graella de qualificacions superiors. Al temps antic el Ter no feia bondat i el comte d'Empúries Ponç Hug va fer canviar el curs del riu; més tard, el rei Jaume II el volia retornar al seu llit antic. Tot un document per anunciar que els rius van lligats a la política. Més enllà del seu aprofitament els rius són presents a la convivència social i a vegades són perillosos, tret característic de la seva personalitat. Els gironins de tots els temps i comarques ho sabem prou bé. "Si no vetlles, vindré com un lladre" és l'avís de l'Apocalipsi, aplicable al tractament dels rius; menys bíblic, però és el mateix toc d'atenció, el de l'òpera Turandot: "nessun dorma", que ningú dormi.

La llevantada de finals de novembre sobre comarques gironines ha sigut com un examen de revàlida. El Ter, amb la seva ?guardiola d'aiguats que és l'embassament de Susqueda de 230 Hm3, ha saltat abundantment des dels seus impressionants 130 metres. A 45 anys de la inauguració de la presa de Susqueda queden molt enrere els temps en què tots apreníem què significava una construcció en forma de clova d'ou, i aquelles polèmiques entre els tècnics sobre conveniencia i seguretat. (Penso ara en aquell atac que va escriure l'enginyer de camins, canals i ports Benito Izquierdo Carnero contra el seu col·lega Pere Durán Farell: "De seguir adelante en la obra de Susqueda, si se derrumba no tendrías vida bastante para ni en toda ella y con los brazos en cruz poder salvar tu alma del castigo infernal"). Ha plogut. El sistema Sau-Susqueda ha representat un aval del comportament civilitzat del nostre riu principal. Ara, el Ter fa bondat.

El Güell és una altra cosa. Però parlem-ne. Un riu, per ell mateix, mai es comporta com una persona adulta i sensata; a vegades sembla un adolescent amb entremaliadures i d'altres diriem que és un boig assassí. Sempre calen vigilàncies, correccions i redreçaments. I aquest és el paper dels qui tenen poder sobre els rius i els seus territoris : els governants. El Güell, amb la seva riera Pabordia, ha causat problemes gravíssims al túnel de l'AVE a Girona. Una obra mal acabada, un patafi, doncs, dels enginyers de lluny i avesats a projectes faraònics, va estar a punt de causar una terrible tragèdia; dos mesos després, i sense obra de rectificació, l'aigua del Güell s'ha tornat a ficar allà mateix. És cert que les sortides d'emergència no són acabades de fer? I els trens circulen. Governs i administracions han d'aprendre les cruels lliçons que donen els rius, tots, fins els petits com el Güell. I n'han d'aprendre tant els governants de lluny, que construeixen a distància i que podrien haver arribat a una presumpta criminalitat, i també n'han d'aprendre els governants de més a prop per no haver vigilat, en el seu dia, la recepció de l'obra realitzada.

Els geògrafs diuen que la civilització d'un país es mesura per la capacitat de mantenir a ratlla les forces desfermades de la naturalesa. En aquest cas de les inundacions del túnel de l'AVE hi ha terribles culpes d'un desfermament que no s'havia d'haver produït. Hi ha terribles culpes que l'opinió pública ha de veure aclarides i castigades. No es pot governar , ni construir ni vigilar sobre el fang de tanta incompetència, deixadesa i menyspreu, ni tampoc donar les culpes a un riu que s'ha comportat com un galifardeu sense seny.

I tot això també val per l'Onyar -només faltaria!- del qual unes veus responsables i assenyades ja han dit que el tenim oblidat del tot. I també existeix. Nessun dorma.