Un senyal de la baixa qualitat democràtica a Catalunya és la docilitat dels mitjans de comunicació -fins el servilisme en els públics i concertats-, amb CiU i la seva Generalitat. No és d'ara. Ve de l'època Pujol. Quin canvi amb el primer tripartit! Una corona d'espines -dels milers que s'ofereixen als visitants a Jerusalem- fou motiu d'universal repulsa i escàndol públic. Ha tornat l'oasi català: Quiet, aparentment sòlid com una bassa de xisca. Per glossar-ho: el programa 23/24, guiat per Agustí Esteve, comentà l'enquesta de l'Oficina Antifrau, segons la qual quasi tots els catalans creuen que a Catalunya impera la corrupció, amb dos exemples. El primer, el cas Noos! Ni Pujol ni Palau ni episodis escandalosos coneguts aquells dies. Com empreses relacionades amb el número dos de la Conselleria de Salut havien rebut contractes per valor de 150 sobre 170 milions d'euros. Qui va comprar el túnel del Cadí a la Generalitat, en dos anys l'ha revenut pel doble de preu; el mateix que, per aquelles dates, finançava la compra, fallida als Tribunals, d'Aigües del Ter-Llobregat. El segon era la poca vàlua moral del 30% dels catalans que justificaven servir-se d'influències per escurçar l'estada a les llistes d'espera. No preocupa els periodistes de TV3 si els serveis de la Conselleria de Salut que donen hora afavoreixen parents, amics i coneguts, sinó que alguns ciutadans aprofitin la disponibilitat d'alguns funcionaris al tracte de favor. No hi ha corrupte sense corruptor, cert. I tant val un com l'altre. Però un cobra per fer bé la seva feina, que implica tractar tothom igual perquè iguals són els seus drets, i l'altre no deu voler passar pel més honest i burro de la colla. Subvencions i subscripcions, amagar i manipular informació, enganyar. Santi Vila ho precisa: es ven una il·lusió -independència-, perquè s'enguieri l'acció de govern: privatitzacions i retallades.
