Després de veure per internet el curtmetratge La última gota vénen ganes de deixar anar tota la mala llet. El curtmetratge, de 16 minuts de durada, és directe, expeditiu, com un cop de puny al mentó. Fa saltar els darrers tabús quan narra la història, basada segons les autores en casos reals, del martiri judicial que viuen algunes dones quan denuncien situacions de violència física i psíquica a mans de les seves parelles o familiars.

La mirada de la Jutge és altiva com si en el fons, la seva privilegiada posició li atorgués la capacitat d'un judici més objectiu. La víctima queda estupefacta, petrificada davant l'immobilisme, de la inèrcia freda i gens segura de la reacció del sistema judicial. L'espectador viu amb fatalisme l'horrible impressió que el que més preocupa a la Jutgessa del curt és fabricar papers amb cadència industrial, en lloc d'acollir la víctima i investigar de forma delicada els fets.

La Llei 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la violencia de gènere no ha estat cap èxit per fer sortir a l'àmbit públic el terrorisme habitual que algunes dones viuen en l'àmbit privat. Des que es va dictar la llei 27/2003, de 31 de juliol, hi ha una clara tendència regressiva en l'atorgament d'Ordres de Protecció. Els números són inapel·lables i els motius, interpretables.

Una mirada retrospectiva de les estadístiques demostra que l'artogament de mesures de protecció penal a les víctimes ha disminuït de forma important des de l'any 2009. Catalunya és la Comunitat Autònoma on més es deneguen les ordres de protecció. L'any passat es van denegar el 67% de les sol·?li?citades. Podria haver-hi una explicació prosaica al descens del dictat d'ordres de protecció. El fet que el disseny de protecció penal obri les portes a prestacions socials, podria fer pensar que es donen menys ordres perquè hi ha menys recursos públics.

Alguns jutges xiuxiuegen que el procés penal està per absoldre o per condemnar el reu i no per protegir les víctimes. Curiosa confidèn?cia, tenint en compte el nom de la mesu?ra legal (que es diu Ordre de Protecció) amb què s'intenta incentivar les víctimes perquè narrin la situació traumàtica viscuda. Les darreres resolucions judicials deneguen l'Ordre de Protecció en casos d'agres?sions puntuals, lleus (per als jutges) i quan l'agressor no té antecedents. En casos de fets greus sense testimonis directes de tercers ("le pido testigos, no amigos ni vecinos, Señora", li espeta la jutgessa del curt a la víctima), tals com una amenaça amb ganivet en una casa aillada, una agressió sexual quan els veïns han sortit al cine, o quan les lesions són compatibles amb una caiguda de la víctima o "autolesió", refugiar-se en la justícia pot acabar alterant el curs natural de les coses. En aquest tipus de casos, que són la majoria i també el del film, la víctima es pot sentir victimitzada quan demana protecció.

A través de films com La última gota, o de llibres de víctimes explicant les seves experiències, i vagues de fam com la protagonitzada l'any passat per l'Associació "Ve-laluz", es posen en solfa els poders públics i es demana claredat en les regles del joc per evitar que les víctimes que denuncien es tornin a trobar a la casella de sortida i, a més, exposades a un final fúnebre per la reacció airada de l'agressor.

Alguns suggeriments low cost són:

- Gravar les declaracions de les víctimes. Els seus silencis, plors, to de veu, i postura corporal són la prova "reina" del resultat emocional del maltractament.

- Que un cop gravades, les declaracions de les víctimes siguin visionades per experts en psicologia, cas que no hagin pogut estar presents en la declaració i assessorin el jutge.

- Que sigui requisit imprescindible que els jutges, advocats i fiscals coneguin l'ordenament jurídic penal i la simptomatologia emocional, conductual i les eines per trencar el silenci de les dones maltractades.

- Que les víctimes avaluin el servei rebut per l'administració de justícia.

- Deixar de preguntar a la víctima si té por d'una amenaça de mort.