Si demà li toqués la loteria a vostè, lector, lectora, què faria? Tots tenim projectes. Pensem eliminar hipoteques vampíriques; com fer aquell negoci. Després voldríem ajudar els nostres, facilitar-los la vida, donar un cop de mà a l'amic que les passa magres. Demà, veuran a la tele gent anònima brindant amb cava o sidra, contents, i dient als micros: "taparé gujeros". Guanyar, ha de ser sortir de tu mateix. Veure les senyores que esperen les amigues al cafè, mentre consulten la secció de defuncions del Diari de Girona, la secció bàsica per estar al dia. Els rostres somiosos del matí. Els joves xuclats per la pantalla del mòbil mentre caminen. El municipal que rastreja els vehicles com un gos perdiguer. Guanyar ha de ser mirar amb distància com el missatger, suat, aparca en triple filera i es juga la vida per dur el teu enviament de roba comprada a Internet. Cal estrenar l'any amb calçotets nous, de marca, s'entén. I apareixen les llegendes: el paio que li toca l'Euromilions a Manresa i només repeteix: i ara què faig, i ara què faig? El nou ric que compra un Ferrari i l'estavella dos dies després. Si t'atures uns segons, veus els avis asseguts al banc de l'estació, que se senten més acompanyats en el brogit. El fill que explica les batalletes de la feina a sa mare, que se'l mira, embadalida: sempre serà el seu vailet amb calça curta. Somies que, l'endemà, tindràs la vida imaginada a Cànaries. No millorarem en salut, no serem més alts, ni més guapos, però anirem més descansats. Alleugerits del pes de la punyetera crisi que arrossega la gent a la ?desesperança. Esperança per "tapar gujeros". Que no és poc.
