I quan el que més falta és confiança en el futur, hi ha una llambregada de llum i l'espurna ressuscita l'esperança. Aquest Papa és una altra cosa. Aquesta Església és una altra església. Un agent actiu de la dignitat i la llibertat de les persones. Des de Joan XXIII i el Vaticà II, a l'inici de la nostra adolescència, no havíem sentit l'ànim tan conformat amb aquesta institució que també ha donat tants disgustos i tristeses, que tantes complicitats i conxorxes ha sostingut amb el poder i els diners.
Amb Francest restitueix dignitat i justícia als agreujats, treballa per la concòrdia de les nacions i articula un discurs humanista i proper. Sintonitza amb l'església de base, la compromesa. Ha ajudat els Estats Units i Cuba, Obama i Castro, a superar prejudicis i sectarismes, a bastir bases de cooperació. És especialment activa a Amèrica Llatina on les FARC han decretat l'alto el foc a Colòmbia després de dècades de guerra civil.
Canvia Europa, també. Amb lentitud de tortuga, recupera centralitat a l'Orient Mitjà, rehabilita Hamàs i inicia el reconeixement de l'Estat palestí quan més xenòfobes i racistes són la dreta israeliana i el sionisme radical que sols reconeixen ciutadans d'Israel els jueus. Els altres, els que hi han nascut i viscut des de sempre, no hi tindran drets.
La humanitat respira i avença. Amb dificultats. Hauríem de guanyar una mica de perspectiva i no cloure'ns als debats repetitius i metafísics, estèrils i obsessius, sobre el ser i l'estar en aquesta trista pell de brau. Fins i tot enmig d'aquesta espessa mediocritat imperant emergeix l'espurna de la il·lustració i del sentit comú: "I si ho féssim al revés: dediquem diner públic contra la malnutrició i les televisions que demanin donatius per a les despeses de defensa". Pensament candorós, sí, però renovador, provocador, lliure...
Bones festes, senyores i ?senyors!
