Escric aquest article abans del sorteig de la rifa de Nadal sense saber si seré premiat o desgraciat. Només així es pot ser sincer. La primera víctima de la riquesa és la veritat. Ni les memòries dels milionaris ni els llibres de com guanyar diners han fet ric ningú més que l'autor, mentre que els llibres de com conduir un tractor van sembrar els sembrats de tractoristes. Em toqui o no, odio aquesta loteria tan espanyola, pensada per mantenir el sistema. És col·lectiva, familista, aparentment solidària i redistributiva però en realitat premia amb poc i així els rics afortunats seran una mica més rics i els pobres afortunats, també. Què farà amb els seus diners? Ningú contesta "construir un palau al costat del que té el duc d'Alba a Madrid o comprar un Velázquez petit". Tots diuen "tapar forats" i quan somriuen veus li donaran els diners al dentista. Llevat de circumstàncies molt especials, ja no dóna per comprar un pis. Com a molt, per liquidar la hipoteca. Aquesta loteria posa el comptaquilòmetres dels deutes a zero però a pocs serveix per deixar de treballar o per deixar de busca feina. Al final, segueixes depenent de l'encabronada forma de vida de sempre.
La loteria sempre toca al conces?sionari de cotxes i a la sucursal ban?cària. Ajuda al consum perquè ara l'estalvi és un problema. Si tens pocs diners, el banc te'ls treu en comissions. Si tens una quantitat intermèdia, empateu. Si tens una quantitat gran, te la guarda però no et treu la por que desaparegui amb el banc. Un estudi anglès diu que la salut dels guanyadors de la loteria empitjora perquè comencen a fumar i a beure. No parlem del risc veneri que corren alguns que van a "tapar forats". En la loteria el que no és superstició és tòpic i ara els anglesos han trencat el de recordar-se de la salut quan t'oblida la sort. En fi, salut als guanya?dors.
