Servei mèdic de 24

hores a la presó

Narcís Saurina Clavaguera. Bàscara.

Arran de la mort d´una reclusa a la presó de Figueres (suïcidi?), els sindicats CCOO i CSI-F ja s´han afanyat a recordar que el centre en qüestió no disposa d´infermeria a la nit i apunten aquesta com una de les causes que poden haver impedit de salvar-li la vida. Els «habitants» d´una presó se suposa que no hi són gratuïtament vull dir que alguna cosa deuen haver fet, o no? Llavors que algú m´expliqui per què es reclama per a ells uns servei mèdic de 24 hores si els de fora, els que l´hem de pagar, no ens els podem permetre per a nosaltres. El que per ells és una demanda per a nosaltres és un dret que hem perdut amb el tancament nocturn dels CAP.

Jo visc a Bàscara i tinc l´hospital de Figueres a 15 quilòmetres (30 si em cal servei d´ambulància), a d´altres pobles encara és molt més lluny i amb pitjors carreteres (Maçanet de Cabrenys, per exemple) mentre que la presó de Figueres és troba a dos km de l´Hospital (4 si els cal servei d´ambulància).

Aquells qui han rescabalat els nostres drets socials resulta que en volen tenir més que els que els hem respectat i protegit. Però què passa?! Només se m´acut pensar que alguns polítics preveient les conseqüències dels seus actes albi­ren un futur, que jo els desitjo amb tot el meu cor, més que complicat i és en aquests moment quan recor­do aquella frase que sempre repetia la meva iaia: «S´estan arreglant el piset». Esperem que sigui premonitòria.

A les portes de Nadal

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

L´ambient que ens envolta respira profundament un clima nadalenc: carrers il·luminats, estels, botigues plenes de regals, torrons, llaminadures i també pessebres d´estils ben diferents. Arribat el dia ens aplegarem al voltant de la taula, viurem noves emocions, records entranyables, rebrem l´afecte de persones que ens estimen, trobarem a faltar els que ens han deixat... però, el Nadal no és només això, és molt més: ens ha de portar a descobrir tot un Déu que ens estima i que s´apropa a cada un de nosaltres en la figura de Jesús infant per comunicar-nos la Bona Nova de la salvació. Celebrar aquesta festa en família, posar el pessebre amb els més petits plens d´il·lusió per col·locar cada figureta al seu lloc i moure-les de tant en tant al seu gust, és una tradició que hem de mantenir ben arrelada perquè forma part de la nostra identitat. Una pietat popular que no es pot perdre i que hem de fomentar. Des de la cova de Betlem, Jesús es la llum que ens il·lumina en la foscor i vol omplir-nos de desitjos de bondat, estimació, fraternitat i sobretot de pau, que tan necessitem en els moments que vivim. Unes joioses festes de Nadal per a tothom.

Quan ve Nadal...

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Tenint en compte com estan les coses, / en molts aspectes, al moment actual, / esperem delerosos l´arribada, / d´aquesta joiosa Festa del Nadal. // La seva celebració ens transforma / omplint-nos d´un sentiment especial; / ens porta a ser més bones persones, / amb un esperit solidari més alt. // És una tradició que s´hereta, / ja que es va transmetent de pares a fills / i, al més profund dels cors, va arrelant. // Fins aquells que, siguin dones o homes, / demostren tenir duresa d´esperit, / quan ve Nadal, es tornen més humans. // Tot i ser una festa cristiana, / els que es vanen de no creure en res, / el sentir del Nadal se´ls encomana, / malgrat que no sàpiguen ben bé que és.

Bon Nadal!

Semàfor casolà

Lluís Soler. santa coloma de farners.

Els semàfors de circulació haurien de ser com un àrbitre de futbol imparcial, donant joc per igual als diferents sentits de circulació. En canvi el semàfor d´Aiguaviva és com un àrbitre casolà, que juga sempre a favor dels de casa. Quan véns per la carretera de Santa Coloma de Farners i te´l trobes vermell, quan es posa verd, que en principi hi hauria d´estar uns 30 segons mínim. Si tens la mala sort que en aquell moment arriba un cotxe del carrer d´Aiguaviva per incorporar-se a la carretera es posa vermell de seguida, encara que només hagin passat 3 segons.

Trobo molt bé que el senyor regidor de Mobilitat vulgui donar prioritat als seus feligresos, però això ocasiona que, per creuar aquest poble, els que venim de Santa Coloma de vegades hagim d´estar un munt de minuts fent cua.

Als matins tots anem amb presses i només falta encara trobar-te amb un semàfor que et fa perdre temps de mala manera.

Personatges i esdeveniments rellevants

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

El petit Nicolás ha viscut una temporada de la disbauxa i corrupció que impera en les institucions de l´Estat, que li han permès entrar fins a la cuina per olorar el sofregit; el Sr. Pablo Iglesias, amb més intel·ligència però sense garanties de continuïtat amb solidesa, ha ensumat els avantatges del malestar que ha provocat la política de Zapatero primer, i ara de Rajoy, per treure rèdits d´allò que tots els ciutadans sabem que no ens pot portar enlloc de profit, oblidant-se que a Catalunya hi ha molta més gent de la que s´ha donat a conèixer que està a favor de la inde­pendència; el 9-N, si hagués sigut transcendent, segur que la participació hauria superat el 60%, i ara tindríem les coses clares per decidir quin és el camí que s´ha de seguir; aquesta circumstància de precarietat institucional, és aprofitada per Podem per intentar seduir als ressentits i als decebuts per les discrepàncies entre Junqueras i Mas, per intentar portar el gat a l´aigua, però la «proximitat» de la independència, farà que es mantingui la confiança en qui està lluitant perquè aquest somni sigui una realitat en un mínim de temps, perquè no en queda massa per perdre i prendre decisions, davant d´un PP que governa prenyat d´intencions i reaccions dictatorials.

Les manifestacions derivades del 15-M i les que el van institucionalitzar, segur que han engendrat aquest moviment social, liderat per Podem, representat pel jove intel·lectual i acadèmic Pablo Iglesias, que amb la filosofia folrada de veritats palpables que constre­nyen la societat més feble, en benefici del poder del diner, està mobilitzant grans multituds de persones, per escoltar i aplaudir les seves propostes; voldria pensar que no serà cap destorb perquè Catalunya pugui prendre les seves decisions en un futur no llunyà.