El debat sobiranista ha deixat i deixarà moltes víctimes a la política catalana. A banda d'haver convertit el PSC en un partit secundari, ha situat l'incombustible Duran i Lleida fora de circulació. El seu paper en l'actual debat polític català és testimonial. A Madrid ha deixat de ser interlocutor del Govern central i ell mateix s'ha apartat dels principals debats al Congrés. Ha cedit el paper a Pere Macias. La seva figura és ara tan prescindible que ningú se n'ha recordat per citar-lo a la comissió d'investigació sobre el cas Pujol. És inversemblant que una comissió que presumptament ha d'investigar la corrupció a Catalunya no citi els dos líders de la coalició que està governant el país quasi en exclusiva des de 1980: Artur Mas i Duran i Lleida. Es dóna la paradoxa que Duran és el president de l'únic partit de tot l'Estat que té una sentència en ferm per corrupció: la del Cas Treball condemna Unió com a "partícip a títol lucratiu". També hi ha sentències dels casos Turisme i Farreres sobre corrupció a conselleries governades per UDC. Que cap partit polític hagi cregut convenient citar-lo pel cas Pujol hauria de preocupar Duran. No el tenen en compte per a res.