Les enquestes expliquen que el nou afectat per la insatisfacció ciutadana amb la política és el nacionalisme perifèric, especialment, ?l'autoproclamat d'esquerres. S'esvaeixen els efectes de la pau amb ETA i de l'agitació commemorativa del tercer centenari del fracàs de la rebel·lió barcelonina contra el rei i el vot de la insatisfacció va on li ofereixen resposta a les inquietuds i prioritats ciutadanes que també manifesten amb contundència les enquestes: atur, economia, corrupció (i regeneració democràtica) i, molt lluny, encaix territorial. A Navarra, Euskadi i Catalunya, Podem creixeria tant que canviaria la correlació de forces a favor de les que no són d'àmbit local.
A Catalunya, el suflé es desinfla. Sols un 30% d'adhesions, desprès d'una campanya d'agitació asfixiant de més de dos anys culminada amb tota la litúrgia i parafernàlia patriòtiques, anunciava el final de l'aventura. Des del 9-N, el contrast entre l'Arcàdia feliç promesa per la coalició CiU-ERC als cartells del seu braç civil, l'ANC, i la realitat és demolidor: el vodevil d'ambició i egolatria protagonitzat per Mas i Junqueras; ERC i CiU adulterant la ja patètica comissió del Parlament sobre corrupció; l'advocació constant a l'atac contra Catalunya per pressionar i espantar la judicatura i assolir la impunitat dels dirigents de CiU quan es proposa investigar-los... El fiscal Mena recordava com ahir, al cas Banca Catalana, Jordi Pujol convocà manifestacions i usà la bandera per acovardir els jutges i escapolir-se de ser jutjat per una fallida fraudulenta de 350.000 milions de pessetes. Avui, la impacient Forcadell crida a pressionar jutges i jutjats -amb evident fracàs de convocatòria- per situar el seu valedor, Artur Mas, per sobre de la llei. Afegiu venda sospitosa de patrimoni i serveis, privatitzacions i retallades i tindreu un retrat tan real que fa mal.
