Aquesta és l'època de l'any per expressar desitjos. La meva àvia Victòria sempre deia que s'havia de demanar salut, perquè si no se'n té, poca cosa podrem fer. Salut per a les persones i també per als pobles i les nacions del món. I és que cada cop es valora més la situació de les societats pel seu estat de salut, de les persones i del col·lectiu a nivell social, econòmic i fins i tot espiritual (anys d'esperança de vida, índexs de violència i criminalitat, capacitat de rendiment productiu i de resposta a les adversitats, etc.)
Aprofitant que l'1 de gener ha estat la jornada mundial de la Pau, per al 2015 m'agradaria demanar una cosa que també té a veure amb la salut: eradicar la violència dels camps de futbol i de les grades d'altres esports. Ja no pot haver-hi excuses.
Vagi per endavant que hi ha clubs que ja estan treballant per aconseguir-ho, per exemple, millorant la relació dels pares i mares dels nens i les nenes que fan futbol amb els entrenadors i els clubs. Això permet prevenir, gestionar i resoldre els conflictes entre totes les parts, però sobretot integrar els pares a l'equip, fent-los partícips d'una manera d'entendre el futbol constructiva per animar i donar suport positivament als jugadors. Això s'està fent amb el Girona FC i enguany hem començat amb la secció de waterpolo del Club Natació Sant Andreu de Barcelona, que juguen a la divisió d'honor.
I vostè em dirà, i què té a veure aquest projecte amb el desig esmentat? Molt. M'explico. Cada cop els nens i les nenes passen més hores en els clubs esportius. L'activitat física ocupa més temps dels infants i joves, però també dels pares i de les mares. Aquests últims són una peça clau, perquè són els encarregats de dur els nens i nenes a entrenar i als partits, i n'esdevenen aficionats. El seu comportament és cabdal per als seus fills i també per altres pares i mares per saber com s'ha d'actuar correctament en un camp de futbol. Cal tenir en compte que mai no ens han ensenyat a fer això i que hem fet el que hem vist. Així, malauradament, molt sovint sentim crits de pressió dels pares cap als nens i nenes, insults cap als àrbitres i de vegades veiem discussions entre pares i mares que acaben amb agressions. Trist, però real. Violència de baixa intensitat que els nens i les nenes presencien, que no se sanciona i que s'adopta com quelcom normal.
Uns quants esglaons més amunt trobem els seguidors d'equips de futbol que es vesteixen, actuen i parlen de manera agressiva en els camps de futbol: mofant-se dels jugadors adversaris, insultant l'àrbitre i els membres de les altres aficions, fet que provoca discussions i baralles. Sovint veiem com aquests grups han de ser escortats per la policia fins a l'entrada del camp per evitar agressions amb aficionats de l'equip contrari. I de vegades tampoc es pot evitar, amb batusses, apunyalaments i morts.
Què hem de fer? Fa uns dies en una entrevista al canal 3/24 de Televisió de Catalunya em preguntaven per aquesta violència en el futbol i com es podria eradicar, o sigui, resoldre el conflicte. Jo deia que sobretot s'han de modificar les actituds i els comportaments d'aquests seguidors de grups organitzats i dels clubs. Evidentment que els que han comès delictes i agressions han de ser jutjats, però cal insistir que més enllà d'aquestes persones concretes hi ha grups de joves organitzats amb afinitats que els clubs saben qui són, ja que cada cap de setmana estan al camp o viatgen acompanyant l'equip. Així, mentre sapiguem on trobar aquests seguidors, podrem treballar amb ells per canviar les actituds agressives i les conductes conflictives. No estic dient res que no s'hagi provat abans en altres llocs del món, per exemple, amb joves de bandes de països sud-americans, les "maras", o en barris i ciutats amb índexs elevats de criminalitat dels Estats Units.
I paral·lelament cal treballar amb els que han de donar exemple als més petits: els pares i mares. I en això els clubs també tenen un altre cop una responsabilitat, ja que aquests pares i mares "representen" el club quan van a altres camps, però també quan els altres equips visiten el seu.
Si el futbol s'ha pogut modernitzar, per exemple, en les instal·lacions -ja no es juga en camps de sorra, les dutxes són d'aigua calenta, hi ha accessos per persones amb discapacitats-, en el joc -amb tàctiques i estratègies, més control i toc de pilota-, en l'arbitratge -millorant la formació, l'estat físic i incorporant instruments de control-, per què no es pot modernitzar l'aficionat i la forma d'animar? Aquest és el meu desig per al nou any.
