L'any 2015 pot ser la catapulta a l'èxit o al fracàs de Podem. El seu cel o el seu infern. La segona meitat del 21014 es correspon amb el naixement i ràpid creixement d'un nou partit amb el nom Podem. El nom és indicador de que ells es creuen capacitats de poder fer-ho tot; s'han erigit per ser els protagonistes del canvi que en aquest context polític esdevé del tot necessari. Quin partit d'àmbit estatal no s'ha embolicat amb la bandera del canvi? A diferència dels partits convencionals formats per sigles que pretenen ser moltes coses (PSOE: partit socialista obrer espanyol) els de Podem només en volen una: entrar triomfants a la Moncloa, gestionar l'aparell administratiu, fer nomenaments i publicar lleis en el BOE; això representa el poder polític, no l'econòmic, ni tampoc hauria de ser el judicial.

Podem, el nadó tendre que va treure el nas a la vida per un forat televisiu i per les xarxes socials i que es presentà, el mes de maig, a les eleccions al Parlament d'Europa, amb pocs mesos ha complert molts anys. S'ha fet adult. Hi ha qui necessita creuar 20 o 30 anys per fer-se gran, ells sols han necessitat rebre patacades de tothom, especialment del PP i la seva cort àulica de periodistes, per espavilar-se i desenvolupar-se com homes fets i drets.

Especular si Podem va ser propiciat pel PP per esbordellar el PSOE, o si el pare de la criatura és l'editor Lara o el sociòleg de capçalera del PP, Pedro Arriola, és hores d'ara del tot ociós. Els dirigents de Podem ja són homes d'ordre, del sistema, parlen com els polítics, malgrat que encara vesteixen com els nois del carrer que assisteixen a les manifestacions. Podem s'ha comportat com un excels partit assenyat, que ha beneficiat l'estatus quo, ha tranquil·litzat el país tot escombrant de la via pública els irritats passavolants, ha desmuntat les acampades de la plaça, que domaven una imatge tercermundista i ha acabat amb els "escraches", les persecucions i assetjaments d'homes i dones públiques, igualment han desaparegut les imatges dels irritats que s'oposaven als escandalosos desnonaments. Els rebels indignats s'han concentrat en una universitat disconforme, díscola, tanmateix la universitat és sempre acadèmicament clàssica i pètria, conservadora. Ara una causa comuna de revolta oficial, ben canalitzada, agermana els que fa dos anys protestaven pels carrers. Ja no cal rompre el mobiliari urbà i trencar vidres, perquè tot indica que si arriben al poder amb els carrers esparracats els hi tocarà pagar-ho.

El nucli dur de Podem ha esdevingut un grup erudit d'intel·lectuals de saló, ja no són antisistema, ells formen part del sistema, més modern, més iconoclasta, més popular. D'aquí a professionalitzar-se del tot i ha un tram tan curt com de Celrà a Girona. Cert que algun comportament d'un dels seus líders no ha estat gaire afortunat. No obstant els afers burocràtiques la gent del carrer no els entén gaire bé. Em refereixo a Iñigo Errejón i el seu contracte amb la universitat de Còrdova. Per justificar-se va emparar-se en una pràctica universitària, de la universitat endogàmica, on és freqüent que un president d'oposicions nomeni com a membre del tribunal un amic amb la condició que aquest li retorni el favor.

Podem s'ha fet adult i és ja una teranyina que cobreix tot l'àmbit estatal. Segons les últimes enquestes setmana rere setmana va col·locant-se en el primer o segon lloc en intenció de vot. Ha avançat ja el PSOE i davant seu, a certa distància corre el PP nerviós perquè tem que aquests joves eixelebrats puguin pactar amb formacions d'esquerra, tant en les municipals, com en les autonòmiques i generals, i fer-los fora del poder. Podem és un paisatge inèdit i ignot on l'espectador hi veu allò que vol, fart dels escenaris antics i fal·laços. Podem és l'esperança per molts, orfes de partit, que s'han activat al rebre nous estímuls originals, descàrregues socials i polítiques de popularisme, i es senten reconeguts amb aquesta formació que diu en veu alta i desafiant el que ells pensen.

Podem és una formació nascuda del guió de la història, una necessitat forçada per la naturalesa dels fets. Una realitat embrionària fa tres anys (15 de maig de 2011, moviment ciutadà concentrat a la plaça del Sol); ha crescut transversalment en la mesura que galopava la crisi colpejant als sectors socials més febles i avança imparable paral·lelament a la corrupció d'alguns polítics professionals. Així com el sorgiment de determinades estètiques o moviments filosòfics ve marcat per una evolució natural dels anteriors, així també Podem deriva del declivi del bipartidisme, PSOE i PP que s'han turnat en el govern.

Hi havia un buit polític que s'havia d'omplir, intransitable pel PP i el PSOE, envellits i gastats. Per això es creà Podem, algú havia de fer aquesta opció. Uns professors universitaris avorrits s'adonaren que, després del moviment indignat, s'havia de dis?senyar una nova formació política sense tara de passat, que no estigués embrutida per conductes il·lícites. Vol fer un tractament més que higiènic, quirúrgic, a la vida política extirpant els tumors cancerígens en plena metàstasi que emmalalteixen el cos social, cada dia més fatigat amb l'allau de corrupció.

Karl Jaspers (1883-1969) va escriure: "Fer Filosofia és estar en camí. En Filosofia són més importants les preguntes que les respostes". En filosofia, sí, en política no. Podem sap totes les preguntes que cal fer al sistema, queda per saber si sap les respostes, les solucions i les conseqüències de les aplicacions.