La meva primera lectura del 2015 ha estat El policía que ríe, quarta obra de les deu que van escriure entre els anys 1965 i 1975 el matrimoni suec de nom impronunciable: Maj Sjöwall i Per Wahlöö.
El relat comença amb l'assassinat a trets de vuit persones que viatgen en un autobús urbà a la ciutat d'Estocolm. Era l'any 1968 quan els carrers de la capital sueca s'omplien de manifestants per protestar contra la guerra del Vietnam. Es tractava d'un esclat d'ira o una venjança personal?
Se'n va fer una adaptació cinematogràfica que no va tenir gaire èxit: San Francisco, ciudad desnuda (1973), dirigida per Stuart Rosenber. L'actor Walter Mathhau era l'agent de policia Jake Martin, una rèplica en color de Martin Beck, protagonista de les obres dels autors suecs.
El film va traslladar l'acció als Estats Units i va ser un de tants thrillers dels anys setanta amb els tòpics i típics personatges cínics, endurits, violents que pul·lulaven pels ambients gais més sòrdids d'una de les ciu?tats més liberals d'un país convertit en el gendarme del món.
En canvi, la novel·la contempla una visió crítica d'una Suècia que, en aquella època, era capdavantera de la societat del benestar. En un passatge els narradors retreuen la febre consumista en acostar-se les festes nada?len?ques: "La orgía publicitaria había comenzado ya y la histeria consumista se exten?día rauda e inexorable como la peste ne?gra por las calles comerciales engalanadas. La epidemia resultaba irresistible y no había lugar alguno al que huir. Invadía casas y pisos, envenenando y sometiendo todo a su pa?so. Los niños lloraban de hartazgo y los padres de familia estaban ya endeudados hasta el verano siguiente". Una descripció de fa 50 anys que s'assembla a la dels nostres dies.
Ara bé, el títol del llibre amaga una ironia sibil·lina: la riallada sarcàstica de l'inspector es produeix a la pàgina final. En efecte, les investigacions per trobar l'assassí amb prou feines permeten un lleuger somriure. La trama està estructurada de tal manera que rebutja l'omnipresència de l'inspector Martin Beck per ressaltar les peripècies de la resta de policies que col·laboren en la resolució del cas.
Després d'un inici trepidant, el relat avança sense grans sorpreses. Són els petits descobriments que, de mica en mica i quasi de manera casual, van portant a la resolució del cas. El punt de partida és la recerca d'un individu de qui només se sap que riu sorollosament.
De fet, la novel·la parteix d'un atemptat tan irracional i cruel com el perpetrat a París la setmana passada contra els treballadors del setmanari Charlie Hebdo.
Serveixi aquest escrit de testimoni solidari contra el fanatisme i la intolerància. In memoriam.
