Cartes

Ricard Vicenç i Matas. girona.

El mal més gran dels islamistes que van matar uns dibuixants a París és el seu fanatisme, ni per un moment es qüestionen si allò que faran és reprovable èticament. El fanatisme pot ser de tots colors, demanar la dimissió del cap de la Poli?cia Municipal de Girona perquè no és de la corda independen?tis?ta també és fanatisme. Espero que aviat siguem independents, pe?rò quan ho siguem, si no podem tenir un cap dels municipals espa?nyo?lista perquè arriben a governar-nos uns fanàtics, l'error serà colos?sal.

Anècdota de futbol preocupant

jordi ferrer i sabater. la bisbal d'empordà.

Vaig anar a veure els néts, i el nét que té 5 anys em va preguntar si havia vist el partit de futbol del Llagostera-Girona, i li vaig dir que no. Ell em va dir que havia anat al camp i que els varen fer fora del lloc on es trobava perquè portava la bufanda del Girona (ell fa temps i sense que ningú l'hagi influenciat s'ha sentit del Girona). Jo m'ho vaig agafar a broma, però ho vaig preguntar als seus pares.

La meva sorpresa va ser que era veritat, resulta que es van posar a la graderia dels aficionats del Llagostera, perquè són o eren aficionats del Llagostera, l'equip local, àdhuc ells portaven la bufanda del Llagostera.

Un membre de l'equip de seguretat s'hi va acostar i els va demanar que el nen es tragués la bufanda del Girona o que anés a la grada dels del Girona, el seu pare es va indignar del fet, el membre de seguretat li va demanar disculpes (segons sembla avergonyit), però li va dir que complia ordres i que els seus superiors li havien encomanat que ho fes estrictament.

Els pares, per no buscar més raons, varen decidir treure's la bufanda del Llagostera i canviar de lloc.

Jo que sóc l'avi i pare dels respectius afectats, pensava que després de la violència que hem vist al món del futbol aquests darrers temps, els clubs intentarien apropar les aficions dels equips, fent-lo esport d'amics, pobles i famílies, però veig que els clubs no ho veuen així, almenys el del Llagostera, que a més vol separar les famílies.

Desitjo i espero que això resti així, com una anèctota, i que l'esport, sigui quin sigui serveixi per fer-nos més units, siguem simpatitzants de l'equip que sigui i portem la bufanda que portem i no donar aquest espectacle a la mainada que en definitiva són el futur del que nosaltres desitgem.

"Quo vadis" president Mas

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Algú es pot imaginar un partit de futbol, on per jugar la copa de la Independència un equip, de nom CiU, imposi al seu rival de nom ERC qui pot alinear, per guanyar la copa? i que li impedeixi poder jugar amb independents. Això no és esportiu ni és jugar net.

La raó jo crec que s'han vist els excel·?lents resultats que la inclusió d'independents ha donat a ERC. Ara es tracta de guanyar de la manera que sigui. Encara sort que no ha pensat que tots els jugadors d'ERC tinguin una edat superior a 60 anys. Segur que algun dia sabrem la veritat.

Però el que segur és que ERC, guanyarà el partit perquè tenim el nostre Messi.

President Mas, ho ha fet molt malament, i estic segur que cap dels seus votants estarà satisfet i pot ser que no els agradi jugar amb avantatge i no el votin.

El colom de la Pau

kim Durall. banyoles.

Una bona solució als problemes polítics de tots els temps segueix estant en l'esperit dels Deu Manaments, revelats a Moisès. Malauradament, tot just sonen ara, ?substituïts per un munt de resolucions, lleis, convenis i pactes multilaterals, que ni semblen pactes, ni són multilaterals, ni se'ls creuen els mateixos "savis" experts que els dissenyen, siguin o no de ?l'ONU.

Tenim l'ordre dels Deu una mica confús en els nostres esperits, però segueixen impresos en el cor de tots els homes: cristians, hebreus, mahometans, nihilistes o hindús ...

Els deu Manaments aplicats al fenomen terrorista (com el "mapa de carrers" de Palestina, el Islamista del món sencer i l'"oficial" de part d'Occident), segueixen resant, més alt que mai: "No mataràs i estimaràs el proisme com a tu mateix". "No mataràs, mai, indiscriminadament per ser decuple pecat mortal ...; afegiria jo, amb tot el respecte!

El terrorisme mata en nom de Déu?, o més aviat per creure ser un Déu?

Convindria canviar, o modernitzar lleugerament -perdoneu el meu atreviment-, el novè, que diu: "no desitjaràs la dona del teu proïsme", per: "no desitjaràs, tampoc, l'hidrocarbur ni els èxits aliens".

Per una dona hi pot haver un enfilall de bufetades entre admiradors, però per l'"hidrocarbur" i la cultura superior és gairebé segura una guerra local o mundial de pena.

Fan bé, per tant, els governs europeus en restaurar la religió catòlica, la més excelsa, coherent i redemptora, com a assignatura fonamental. Ho és. Ho hauran decidit, potser, amb cert esperit de conveniència social i policial, però ... ja bufarà l'Esperit ..., l'Esperit Sant. Aquest ens enigmàtic que mai vaig entendre durant les classes de religió del col·legi per no tenir cara ni cos concret. Un esperit intangible. Durant anys vaig pensar en una mena de colom missatger d'ales blanques estilitzades. Ara l'Esperit Sant me l'imagino com un colom també, però gens semblant ala de la Pau, amb ales brutes i fosques, gairebé negres i retallades, tirant a un corb negre, trist, lleig i cellajunt com el chapapote mineral i moral de massa ments sense criteri, esclaves i confoses.