Mentre en Rexach mirava orgullós la gentada que a la graderia l'homenatjava amb rètols de "Je suis Charlie" -"ja era hora", pensava-, esgotat per haver hagut de caminar 25 metres i lliurar un trofeu a Messi, -"cony, ni que estigués encara en actiu", bufava-, a París, entre molts rètols iguals destacava el d'una àvia, escrit a mà amb lletres maldestres per ella mateixa. O no destacava però jo m'hi vaig fixar. "Meme pas peur": Ni tan sols por.
Res de "no tinc por", res de "no em feu por". "Ni tan sols por". De tot el que heu volgut aconseguir, de tot el terror que heu intentat propagar, de totes les retallades a la llibertat d'expressió i a la llibertat i punt que heu cregut provocar, no heu aconseguit res, ni fer-me por a mi, que tinc més de 70 anys i em ric de vosaltres i els vostres kalaixnikov. Ni tan sols por, que és el mínim que esperàveu. Espant? Preocupació? Indignació? Fàstic? Horror? Revisió dels ideals? Odi? Menyspreu? Pobres desgraciats, ni tan sols por. Aquí estic i així us ho dic. Això em va semblar que cridava en silenci aquella senyora de cabell blanc, mirant digna i seriosa la càmera que l'enfocava.
Ni tan sols por. Si no la van tenir uns dibuixants amenaçats de mort, ningú té dret a a tenir-la. Com ningú té dret a fer un sol pas enrere si no el van fer ells. Ni tan sols por. Per fer-li por a una senyora de 70 anys cal alguna cosa més que islamistes fanàtics amb fusell d'assalt. Per tenir-los por primer hauria de pensar en ells, i per respecte a la llibertat això no pot passar. Com respon en Rick -un altre amic de la llibertat que va trepitjar París en mala època- quan a Casablanca l'Ugarte li pregunta si el menysprea: "si alguna vegada pensés en tu, probablement, sí".
Podria ser també que la dona s'estigués dirigint als que obrien la manifestació, els que s'apressen a retallar les seves llibertats en nom de la seguretat després d'haver-ho fet amb els seus drets en nom de l'austeritat. Llavors sí, el valor de la senyora seria digne d'admiració. Temerària, la iaia.
