L'"acordoma", un quist comú en les psicopatologies per manca d'acord, que llastava l'entesa CiU-ERC per convocar unes eleccions "plebiscitàries", s'ha guarit sense visibles conseqüències metastàtiques, alhora que ha reforçat les defenses de supervivència política personal i/o col·lectiva. I això perquè el virus era d'origen més egocèntric, electoralista i sorrut que no pas patriòtic.
Ambdós, ERC i CiU, han guanyat uns mesos cabdals per recompondre forces i polir projectes per preparar estructures d'estat, que tan nerviós posen el Madrid total, sobretot, pel que fa a "la unidad de la patria", altrament dita deute espanyol. Mas, a més, guanya temps per refer la seva imatge, tan malmesa per les retallades i el "corruptodrama" pujolià; pot alleujar el risc d'una desfeta municipal; superar el mal tràngol dels pressupostos per l'entesa amb ERC; i desfer-se del llast democristià i/o les ambicions del seu líder. Junqueres evita les llistes múltiples encapçalades per Mas, que li barraven qualsevol temptació política de gran volada; participa en tot el procés pre i post electoral en condicions que li permeten competir adequadament; manté l'esperança anunciada per les enquestes de substituir CiU (o CDC) com a primera força política catalana. I ambdós poden afrontar amb més tranquil·litat l'angúnia de Podem, i retornar al seu lloc natural les inconfessades pretensions de certes estructures arrogants de la societat civil.
Ara només cal esperar que el poble també hi guanyi, ni que sigui perquè aprofitin aquests mesos per explicar-nos clarament i amb detall els avantatges i, sobretot, els desavantatges ?-que algun n'hi deu haver- de la independència.
