El 2015 podríem viure quatre votacions a Catalunya, dues segures, les municipals de maig i les parlamentàries de setembre. I possiblement dues més. Rajoy es podria veure obligat a avançar les del Congrés de Madrid per contrarestar Podem o per contrarestar les plebiscitàries catalanes. I la quarta votació que tothom oblida: si el Tribunal Constitucional pronuncia legítima la consulta catalana, com hauria de ser en un Estat de dret, caldrà reconvocar.
Millor no seguir massa de prop les enquestes per predir resultats, però queden clares dues realitats. Primer, Catalunya té un bloc majoritari catalanista i, segon, Podemos només troba lloc, si el troba, entre el vot espanyolista minoritari. Podem ha de competir amb PP, PSC, Ciutadans, UPyD i Vox per fer-se un forat. L'espanyolisme repartit entre tres gats al Parlament avui haurà de fer lloc al quart nouvingut il·luminat. Amb la dificultat addicional per l'espanyolisme que només un sol partit, el PP, està controlat per Madrid, el que pitjor surt a les enquestes, quedant els últims.
"Roma no paga traïdors" va espetar el general romà als tres traïdors que assassinaren Viriat que resistia l'ocupació de la península i acabaren ajusticiats pel cònsol tarragonès Escipió. Traduït a l'espanyolisme: "Madrid no paga botiflers". Efectivament quin premi rebran Alicia Sánchez Camacho, el PSC o Duran Lleida pel seu anticatalanisme botifler? La Marquesa de la Camarga, com li diuen per les seves autoescoltes al restaurant de l'Eixample barceloní, lidera el partit que quedaria vuitè dels vuit partits avui representats al Parlament de Catalunya. És el mateix PP de Rajoy que governa amb majoria absoluta a Madrid! El PSC s'ha rebentat en no saber respondre al cop d'Estat del PSOE i del PP al Tribunal Constitucional que estripava l'Estatut el 2010. Les restes fidels a Madrid tampoc tindran premi si sobreviuen els caníbals de Podem.
La Marquesa de la Camarga té poc futur, però què dir de l'altre Marquès del Palace de Madrid, Duran Lleida, "fotografiado desayunando como un marqués de chaqueta cruzada" com el retrata el periodista i polític cordovès Lucas León Simón. Duran Lleida s'està quedant sense terra sota els peus. Ha jugat a la puta i la ramoneta amb l'autonomisme i, més puta que ramoneta, amb l'independentisme. Però arriba el moment de donar la cara o caure de cul. Cara o cul, Madrid o Catalunya?
Duran Lleida té sort que el president de la Generalitat Artur Mas ha aconseguit retardar les eleccions al Parlament fins al setembre. Duran Lleida no haurà de despullar-se fins passades les municipals de maig, de si va de cara amb l'independentisme o de cul amb l'espanyolisme. Si Duran Lleida va de cul cap l'espanyolisme es trobarà una espessa sopa de lletres lluitant per la minoria de l'electorat. Podria quedar com a partit extraparlamentari Unió Democràtica de Catalunya, juntament amb els centralistes de Rosa Diez d'UPyD i els vivaespañas d'Aleix Vidal Quadras de Vox. Quants diputats treu Duran Lleida deslligat de la mamella de Convergència? Si és que el seu partit unipersonal el segueix al suïcidi col·lectiu, perquè pot molt bé trobar-se Duran Lleida tot sol contra Catalunya. I quin premi rebrà de Madrid? El que mereixen tots els botiflers.
