Els grans escriptors són aquells personatges que han destacat en una manera personal de descriure el món amb la qual els lectors s'identifiquen i utilitzen el camí que els ofereixen per aprofundir en la humanitat en què viuen. Però a part d'aquesta capacitat general d'explicar el món també han cridat l'atenció per la forma com ho fan. Aquest és el secret dels grans escriptors: expliquen el món i ho fan amb un estil atractiu. És el cas de Josep Pla, un dels més importants escriptors catalans del segle XX; la seva obra fou seguida pas a pas quan anava publicant llibres i articles i després ho ha seguit essent i cal recomanar que ho segueixi essent perquè fou un personatge capaç d'explicar el món amb una personalitat molt especial.

Josep Pla és, segurament, l'escriptor català que més influí en algunes generacions que en la segona meitat del segle XX aprenien a llegir i escriure. L'estil de Pla, que es concretava en un català directe, clar i modern, fou l'escola que durant tants anys no fou permesa i els seus llibres en feien la pedagogia. Això explica que Josep Pla segueixi en tantes prestatgeries de biblioteques, nombroses o no d'arreu de Catalunya, i que les seves obres completes es trobin en mans de lectors en qualsevol ambient.

A Josep Pla naturalment se l'ha de jutjar per la capacitat i qualitat literària però a més sense oblidar la proposta que sempre féu amb els seus llibres d'un català sense barroquismes, diàfan, eloqüent. Es per aquesta raó que avui, quan apareixen papers de Josep Pla, són notícia i esdevenen una lectura que atreu una munió de lectors. Ara acaba de publicar-se La vida lenta-Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), d'Edicions Destino; n'ha fet el pròleg Xavier Pla.

En aquests dietaris els lectors tenim l'oportunitat d'entrar en el que en podem dir "la cuina" dels articles de Pla. Hi recull en forma telegràfica, però concreta, inci?siva, el que veu i pensa i després ho retrobem o ja ho coneixem als seus llibres escrit amb detall. És com si parléssim amb ell sobre el que escriurà, el que té al cap, el que fa o deixa de fer i el preocupa. En definitiva, aquests dietaris són una forma de conviure amb l'escriptor en la vida quotidiana.

El títol arrenca del comentari que fa el dia 1 de gener de 1956 quan escriu: "Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l'eternitat". I mentre assaborim els pensaments i les activitats de Josep Pla a través d'aquests dietaris, que és com si li sentíssim explicar els replecs de la seva vida, li agraïm la gran panoràmica que descriuen.