La victòria de la coalició d'esquerra radical Syriza, a Grècia, suposa un doble repte: en primer lloc, per al nou primer ministre, Alexis Tsipras, a l'hora de respondre a les expectatives dels que l'han votat per posar fi a l'"austeritat humiliant"; en segon, per a les autoritats europees i per a Angela Merkel, que veuen qüestionades (per primera vegada) les polítiques de control pressupostari des d'un país membre de l'eurozona.

A la vista dels primers dies, la reacció dels inversors davant el programa que impulsa Tsipras (augment del salari mínim, devolució de pagues suprimides a pensionistes, readmissió de funcionaris, paralització de processos de privatització) no ha estat positiva (amb caigudes dls bancs en borsa i creixement de l'interès a pagar pels títols grecs), ja que suposen elevar la despesa pública... sense que estigui clar d'on s'obtindran els diners. El nou ministre de Finances, doctor en Essex i bloguer, Yanis Varoufakis, pretén finançar l'ambiciós programa amb l'emissió de deute públic a curt termini, comprat pels bancs hel·lens.

Passa que aquests se sostenen per la liquiditat subministrada pel BCE... que es mantindrà si el govern de Tsipras manté els seus compromisos de pagament i no amenaça amb reestructuracions del deute. I és que Brussel·les/Berlín/Frankfurt també hauran d'afinar: se sap que Grècia no podrà tornar la totalitat del compte i la majoria d'analistes confien en un arranjament (amb allargament de venciments i menys interessos) per evitar "accidents" (com una sortida de Grècia de l'euro), poc beneficiosos.

En tot cas, la partida acaba de començar i el desenllaç podria arribar a l'estiu, quan Grècia ha de tornar 7.000 milions als seus creditors europeus. El que passi, segur que també influirà en el futur electoral de Rajoy-Samaras i Iglesias-Tsipras.