Europa: "liberté? egalIté? fraternité?"

"Criticaríem que l'islam oficial viu al marge dels grans descobriments científics i democràtics que s'iniciaren amb la il·lustració
i Revolució Francesa de 1789"

03.02.2015 | 08:49
Europa: "liberté? egalIté? fraternité?"

Al món hi ha cap a 2.000 milions de musulmans, el 90% són sunnites. A Europa hi viuen 44 milions, el 6% de la població total. Les comunitats més importants són a Rússia amb més de 16 milions que són naturals de la zona. A França cap a 5 milions, a Alemanya, més de 4 milions, a Espanya cap a 2 milions i a Catalunya uns 700.000.

"El recent atac a París va molt bé a la ultradreta i als règims àrabs autoritaris", ens diu Moussa Bourekba. "Cal evitar ferir les diferents religions", B. Alfassi. "Entre els molts eslògans de la mani de París, es va imposar "jo sóc Charlie Hebdo, jo sóc poli, jo sóc jueu", molts comentaristes van lamentar l'absència de musulmans a la manifestació", M. Marginades. "Es perfilen retallades de les llibertats i això és donar la victòria als assassins", R. M. Els atemptats reforcen a tot Europa les polítiques de seguretat. A França creen 2.700 llocs per la lluita antiterrorista, i 7.500 militars no es suprimiran. El dissabre 10 de gener mentre encara estàvem atordits per les 20 morts de París, a Nigèria la càrrega explosiva que una nena de 10 anys portava enganxada al cos va causar 19 víctimes mortals, culminava així un setmana en què els assassins de Boko Haram que s'havien emportat 2.000 vides sense comptar els milers de morts de les actuals guerres civils de Síria, Iraq, Somàlia, Centre Àfrica... I els fanàtics del califat acaben de decapitar dos japonesos.

Els atemptats de París formen part de la cadena d'atacs terroristes que des de fa anys la gihad ha realitzat a les grans capitals d'occident com Nova York, Londres, Madrid... És l'intent de portar el terror a les grans metròpolis imperialistes que havien colonitzat i encara exploten a través de les superempreses del capitalisme global.

Si analitzem el món islàmic des del pensament progressista tan liberal com socialista criticaríem que l'islam oficial viu al marge dels grans descobriments científics i democràtics que s'iniciaren amb la il·lustració i Revolució Francesa de 1789. Els islamistes no accepten que la prevalença de la substantivitat dels drets humans que es basa en la consideració igualitària de totes les persones siguin d'on siguin i tinguin les creences que tinguin. I seguint comentant un article de X. Rius que els creients, siguin musulmans, com els jueus o cristians, haurien de reconèixer, sense embuts, que la llibertat de consciència de creure o no creure i la d'opinar amb paraules o dibuixos de bon o mal gust, formen part dels pilars d'Europa. El drama que els ideals i valors de la il·lustració europea a la pràctica solen ser retòrics perquè no es practiquen enlloc, el que impera són les brutals lluites de classe, països, interessos...

I pensen amb els Obama, Valls què ha fracassat Europa en la integració dels musulmans. La contesta la donen els sociòlegs progressistes, analitzant la radicalització de certes minories violentes. Tenen dues causes: la política internacional que les arrossega i la marginació que les empeny. A França els algerians de més de 4 generacions que són allà i encara els tenen com a estrangers i molts observadors de les realitats i problemes de l'emigració a Europa és la preocupació pels elevats índex d'atur i fracàs escolar entre la població estrangera i en especial entre els nois marroquins a Catalunya. La majoria dels crítics coincideixen en la necessitat d'atendre aquests joves nascuts de diverses generacions, que perden les esperances de promoció social. Destaquem Ivan Jiménez, professor de la UAB, que fa un pas més en la seva anàlisi: "L'Estat Islàmic té una vis atractiva per als joves islàmics europeus més que altres organitzacions no tenen, com Al-Qaeda, mentre com aquesta els assegura el paradís després del martiri, en canvi el Nou Califat el succedani ja a la terra, mitjançant un contracte de pertinença a una cosa tangible, real, un bàlsam per al desarrelament que pateixen a Europa, terra on van néixer però d'on no se senten part". Paradoxalment els únics grups que reclamen l'internacionalisme a favor dels pàries de la terra no són les desaparegudes o petites internacionals socialistes, comunistes o llibertàries, sinó els ultrareaccionaris, fanàtics i obscurantistes religiosos de la Gihad Islàmica.

I un cop més voldríem criticar que les principals responsables d'aquestes desviacions religioses i polítiques foren i són finançades per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, assessorats per la CIA americana, van ser els primers de potenciar als talibans de l'Afganistan per destruir la influència de l'URSS a l'Orient. També el paper jugat pel papa Wojtyla i el líder Lech Walesa de Solidarnósc per desestabilitzar la influència soviètica a Europa. El món occidental va preferir donar suport als integristes religiosos per destruir els estats nacionalistes socialitzats autoritaris com Egipte, Síria, Iraq... Els Germans Musulmans, de tots aquests països patrocinats pels petrodòlars de l'Aràbia Saudita, han enderrocat a totes aquestes pseudodictadures militars laiques. El resultat és el caos, el fracàs de les primaveres àrabs, el retorn del fanatisme religiós i les guerres civils entre xiïtes i sunnites. El retorn a una gihad medieval o sigui una nova guerra santa contra els infidels occidentals i la seva modernitat democràtica, il·lustrada i capitalista.

I un cop més criticarem que a l'occident també estan en crisi els seus vells valors, siguin cristians, humanistes, socialistes o liberals... Tots han esdevingut retòriques neutralitzades per les lleis econòmiques del neoliberalisme mercantil totalitari del capitalisme global al servei de la nova religió d'occident, la macrosocietat del consum massificat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema