He estat dos dies a Quito i encara ressona pel meu cervell l'esforç impressionant en política d'educació superior que estan fent a l'Equador. L'han establert com una prioritat: essent el creixement anual del país superior al 4% del PIB, l'educació superior ha passat de representar una despesa pública del 0,72% sobre el PIB el 2006 a una del 2,12% el 2014. Aquesta dedicació econòmica s'ha acompanyat d'una avaluació de totes les universitats fins al nivell d'arribar-ne a tancar 14 l'any 2012. L'avaluació es farà cada 5 anys. A més, han decidit crear 4 universitats noves basant-se en l'excel·lència i captant talent d'arreu del món (una d'elles dirigida per un potent investigador català).

Especialment interessant m'ha semblat el programa Prometeo, on bequen un doctor de qualsevol lloc del món perquè investigui en una de les 56 universitats del país. La selecció es porta a terme per currículum de l'investigador, però cal elaborar un projecte d'acord amb la universitat que l'acull. La beca està ben dotada, uns 70.000 dòlars, i és per un any, tot i que aquest període es pot distribuir segons acordin investigador i universitat.

Ara, el que més m'ha impressionat ha estat veure com l'exèrcit té universitats. Hi estudien militars, sí, però són universitats públiques on hi pot accedir qualsevol estudiant. M'ha impactat compartir jornada acadèmica amb professors vestits de militar com si fos la cosa més normal del món. I el cert és que vaig tenir una conversa estimulant sobre educació superior virtual amb un general, el rector de la Escuela Superior Politécnica del Ejército (l'ESPE, com diu tothom) de la Universidad de las Fuerzas Armadas.