o és la primera vegada que el Nobel d'Economia Josep Stiglitz ho diu, però aquesta vegada ha estat encara més clar: el problema per a Europa no és Grècia, sinó Alemanya. Així és: si després de tants anys de sacrificis, retallades i austeritat, Grècia deu més del que devia al principi (i el mateix els passa a Itàlia, Espanya i Portugal, entre d'altres) és que "era verí el que s'havia receptat com a medicina". Per si els dubtes, el senyor Stiglitz (i jo també) és partidari de l'euro i que Grècia assumeixi, amb els matisos que es vulgui, els seus compromisos financers.

És que Angela Merkel és una tarada? En absolut i, gairebé segur, és millor persona que Rajoy, sense anar més lluny. Per exem?ple, davant les ostentacions dels xenòfobs de Pegida, que pretenien satanitzar els e?migrants, va sortir a combatre contra els que practiquen "la prèdica de l'odi": molt més del que ha fet el PP en tota la seva història. Però la filla del predicador té les seves limi?ta?cions i a banda del sagrat respecte al dogma, hi ha la titulació de pertànyer als grans poders i la venda sostinguda de merca?deria avariada als seus compatriotes (perquè, probablement, ella mateixa creu en les seves virtuts), que l'hi han comprat a mansalva. No, els del sud no som malgastadores cigales, ni ells laborioses formigues. Els bancs alemanys estan en primer lloc en totes les trapelleries i mandangues que van crear la bombolla. Til·la i reflexió.

Si Alemanya es posa al capdavant d'Europa amb obstinació, política econòmica més alegre, unitat fiscal i lluita contra els para?disos, té reservat un merescut lloc de gran potència. Si creu que pot imposar una línia mortificadora que castigui supo?sats malgastadors, provocarà l'efecte aliança, tan freqüent en la seva història, el que se?rà un desastre per a tothom. No cal ser un prodi?gi d'imaginació per veure que Grècia (i Espanya) tenen més sortides de les que es veuen. Grècia manté estupendes relacions amb Rússia: sempre les ha tingut. Rússia és molt dir i el Mediterrani, un pastís. A males, potser algú vol un radical canvi d'aliances i més inestabilitat, però ens convé?