Cartes

(un problema d´incivisme)

joaquima pellicer solà. vulpellac.

Atenent a l´ordenança, en nom del poble, una instància jo us lliuro, senyor alcalde, una instància respectuosa i atrevida, una instància tota plena d´esperança. Amistat amb vós, no tinc, amistat només voldria, per poder-li confiar, com a un fidel amic, un assumpte de la vila. Un assumpte preocupant, preocupant i fastigós, amb perdó de la paraula. És un tema de civisme, descuidat per tots nosaltres. La millora demanem, la millora d´uns indrets, envaïts de regalets. Són aquells que tot ho impregnen, amb la seva gran finesa, amb la seva fina flaire.

Són aquells que ens acompanyen en el nostre dia a dia, en les nostres passejades. Són aquells tan llefiscosos, que sovint ens entrebanquen, ens enfigassen i ens provoquen relliscades. El seu nom no ens cal ni dir, tots sabem, de què es tracta.

En nom del poble, senyor alcalde, jo us trasllado la demanda. De ben segur que vós sabreu encaminar-la.

Sí, sí, 78 imputats!

francesc buixeda cabré. santa pau.

El Jutge Andreu ha imputat 78 titulars de les «targetes negres de Bankia», entre els quals hi ha, com a principals el Blesa i el Rato, a més també ha demanat a Bankia i Caja Madrid informació de qui dels imputats ha tornat els diners i els imports.

A Blesa i Rato, com a directius, ja se´ls va requerir el dipòsit d´una fiança de 15,2 milions en concepte de responsabilitat civil, després de la seva primera declaració com a imputats davant del jutge. La investigació està a saber si les esmentades targetes eren destinades a un sobresou o a despeses de representació; per aqueixa darrera circumstància ja disposaven de targetes «d´empresa».

L´actuació d´aquests directius, tant per aquest tema com de la seva nefasta gestió al capdavant de l´entitat, va provocar haver-la de rescatar amb més de 22.000 milions, el cost més elevat de les 10 entitats, i dels 220.000 milions que ha suposat el rescat bancari espanyol. Que com tots sabem els haurem de pagar nosaltres.

La manca de control i fiscalització estatal de les entitats financeres ens ha portat el malbaratament de diners per part d´una colla de lladres de guant blanc, que no gestionaven l´entitat, sinó les seves butxaques, despreocupant-se del resultat financer. Solament cal veure que tots els directius de les entitats rescatades estan imputats pels delictes d´administració deslleial i apropiació indeguda; «l´ocasió fa el lladre».

Exigim al Govern de l´Estat i al Banc Central Europeu que prengui les mesures fiscalitzadores i de control de les entitats perquè no es torni a reproduir aquesta situació, així com als jutjats la tramitació de les demandes amb diligència i celeritat, i es dictin sentències exemplars. Quan acabarem amb la corrupció? I amb la crisi?

Rajoy «dixit»

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Quan surt a la tele el tal Rajoy sempre promet coses que no es compleixen, em sembla impossible que hi hagi algú que se´l cregui. En una de de les seves últimes aparicions a la tele va dir: a final d´aquest mes tothom trobarà una nòmina augmentada ja que ja hem sortit de la crisi bla, bla, bla... Vaig al Banc encara amb l´esperança que per una vegada fos real el que havia dit el tal «senyor». Sí, havia augmentat en 2,75 €! Vam anar amb el meu marit a fer una infusió i un tallat i el preu eren 3€. M´havia malgastat en poca estona el «gran augment» que ens havia promès.

Ja no sé ni si sap dir quelcom que valgui la pena. Quan obre la boca val més prèmer el comandament i tancar la tele. Suposo que per als seus acòlits deu ser veritat que cobraran força més, és el que han fet sempre. A més de cobrar sous d´escàndol qualsevol raó és excusa per omplir-se una mica més les butxaques.

Quan aconseguirem treure´ns de davant un personatge tan fals? Ja vénen eleccions i espero que vagi a «pastar fang», com diem en català, un personatge tan indesitjable. Mentrestant, el poble podrà continuar «gaudint» de l´extraordinari «augment» monetari amb què ens ha «obsequiat» l´actual govern.

Menyspreu a la pesca recreativa

Carles Font i Planella. Departament d´Apnea de la FECDAS. girona.

El documental El Pacífic del sud, un paradís fràgil, del Canal 33, ha descrit el declivi dels caladors del pacífic degut a la sobrepesca de la pesca professional. Cada vegada els vaixells i xarxes són més grans i la seva capacitat de captures més alta. També varen ensenyar que el vaixell d´encerclament més gran del món que contribuïa en aquesta degradació era espanyol!

Per revertir aquesta situació recomanaven protegir espais oberts de l´oceà i retornar a la pesca tradicional de la canya, vaja, la pesca recreativa: un ham, un peix.

En canvi, la proposta a exposició pública del PRUG del Cap de Creus ha estat totalment contrària. Prohibir la majoria de captures a la pesca recreativa i -de moment- plena llibertat a la pesca professional, amb tot el respecte cap a ella.

Insisteixo que cal tenir molt en compte la pesca recreativa com a motor econòmic, perquè es pot regular i pot ser sostenible amb el medi, tal qual recomanen en aquest documental. Per tant, considero un menyspreu al col·lectiu de persones que practiquen la pesca recreativa la proposta que es va presentar com a futur Pla Rector d´Usos i Gestió de l´àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus. O potser ens volen fer creure que les activitats recreatives són equiparables a les industrials, al vaixell més gran del món?

Hem canviat?

maria eugènia lópez saló. cassà de la selva.

Va colonitzar i es va instal·lar a les vides mundanes com una nova necessitat artificial. I ara és té menys temps per fer allò que ens divertia. Ja no gaudim del que ens feia feliços.

Els nostres nens no surten al carrer, els universitaris visiten biblioteques en busca de connexió -l´anomenat «wi-fi públic»-. La societat ha canviat. Hem substituït el contacte físic per fotografies intangibles, les paraules per caràcters irreals, les emocions per cares extravagants sense cor.

Molts deuran pensar: Internet és un gran invent, un gran rusc d´informació; i és així, però i els sentiments? Hem oblidat, no recordem. Estem perdent l´essència humana.

Contràriament, alguns pensadors diran que no és just censurar allò que prenem per natural. És just crear quelcom i no rebre res? El teu públic no et reconeix.