Cartes

07.02.2015 | 06:30

Contes per la Pau 2015
Mª Elisa Ros. girona.
Divendres, 30 de gener, Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. A propòsit d´això, em quedo gratament sorpresa en llegir en els diaris una notícia: un bon grup d´escriptors de la nostra demarcació implicats en aquesta campanya de «Contes per la Pau». Il·lustracions, dibuixos, relats... tot per aconseguir que aquests nens i nenes; aquests joves del futur o adults del demà, sentin dins seu que els únics valors que fan un món millor són simplement: la Pau i l´Amor!
M´ha omplert d´alegria i esperan­ça llegir que, tant la comunitat educativa com les entitats ONG Solidàries de Girona i Comarques, l´Ajuntament de Girona (amb la Cantata per la Pau), els Amics de la Unesco, la Fundació per la Pau (Fundi pau) i molts altres, han treballat intensament perquè el sentiment de la convivència pacífica arreli fortament en tots nosaltres.
En la jornada del 30 de gener, també es commemora l´aniversari de la mort del gran pacifista: Mahatma Gandhi. Una vida entregada per la Pau. Tots hauríem d´involucrar-nos en aquesta tasca. El món som tots, fem-lo millor! 

«El testamento de María»
Maria Dolors Boix Cornellà. girona.
Com una tristor que es va endin­sant a poc a poc però sense treva. El decorat, a joc amb l´ombra de sentiment de la protagonista, la qual broda amb fil molt prim la història de la seva miserable existència, conseqüència de la mala vida que mena el seu fill. L´innom­bra­ble. Aquell que es dedica a exaltar els ànims de la pobra gent del poble que el segueix enardida per un discurs que pretén ser allibera­dor però que en el fons és una bo­geria, una quimera.
La mare ens explica que els seguidors més amics d´aquest farsant el volien cobrir de glòria i li exigirien a ella, que sempre ha sigut una dona que toca de peus a terra, que testimoniï fets del seu fill que ella mai no ha vist. La creu només són dos pals de fusta, els deixebles uns traïdors venuts a l´enemic i la resurrecció un somni. Sort que té l´estatueta de la deessa grega a qui pot confiar-li les seves penes.
En acabar-se l´obra, el públic vam aplaudir unànimement la magnífica interpretació de l´actriu Blanca Portillo.
Però la tristor, lluny de marxar, persistí i perdura encara. La fe a cops pot esdevenir dubte. La increen­ça no. No deixa cap escletxa al dubte. És ferma i segura. Tota creença és irremissiblement aniquilada.
Quan vam sortir del Teatre de Salt el dissabte a la nit, anàvem caminant en silenci. Vaig pensar, sort que hem llegit el testament de Joan Alsina, ens ha arribat la vida del bisbe Òscar Romero, hem vist la pel·lícula sobre els monjos de Tibhirine, coneixem l´obra de Teresa de Calcuta... per citar-ne només alguns. Donaven la vida per quelcom més que una mentida. Van creure un dia, fa dos mil anys, un home anomenat Jesús que va explicar a la gent que el volien escoltar que Déu ens estima. 

Visita a la Biblioteca Carles Rahola
Piua Salvatella i Vila. Delegada del Col·lectiu de Dones en l´Església per la Paritat. Girona.
El 27 de gener, el Col·lectiu de Dones en l´Església vam participar en una visita ­guiada, amb altres persones, a la biblioteca. Va sorprendre´ns gratament l´espai, la quantitat de llibres, documents, ordinadors, serveis... Però el que ens va sorprendre encara més van ser les explicacions de la persona que va guiar-nos durant la visita. Era la Lourdes, la seva directora, una dona engrescada amb la seva feina que ens va transmetre tota la seva estimació i sensibilitat pel lloc on ens trobàvem.
Des del primer moment va ensenyar-nos com es registraven els llibres de préstec, i va ensenyar-nos la petita habitació on es recollien les devolucions. Va fer-nos admirar els grans vitralls que ens mostraven el cel i els edificis que ens envoltaven. I també els canvis de color de les persianes per la llum exterior. Va explicar-nos tot el simbolisme de l´alzina i l´olivera, des del balcó «interior» i va informar-nos de l´ombra que projecta l´alzina a la nit. També va ense­nyar-nos el Trivial que hi ha a les llibreries, els jardins interiors i la sorpresa de les plantes que s´han escapat a les escales d´emergència. També va parlar de les ganes de tancar la biblioteca amb la música triada pels lectors€
Vam passar per tots els espais d´ordinadors, de llibres per temes amb les revistes escaients. Els llocs dedicats a joves, mainada i petits. Quantes sabatetes a fora per fer-los entendre, ens va dir, que entraven en un espai diferent. I ben acompanyats de perso­nes grans! Vaig veure com amb normalitat anava tancant les portes dels lavabos, i anava saludant els treballadors/es que anàvem trobant. Ja al carrer, comentàvem amb les companyes quin bon profit va fer-nos la visita.
Recordo que moltes vegades va dir que aquesta biblioteca és «nostra» i que és per a nosaltres. Volem agrair la bona estona i recomanar aquesta visita a tots els gironins/es.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema