La crisi i els beneficis de la banca espanyola

07.02.2015 | 00:00
La crisi i els beneficis de la banca espanyola

"Els beneficis declarats
pels bancs espanyols superen percentualment en els seus increments els de les entitats d'Alemanya i del Regne Unit"

En els últims dies han anat apareixent en els mitjans de comunicació notícies sobre els beneficis i altres dades rellevants de les principals entitats financeres espanyoles després del tancament de l'exercici de l'any passat. I, segons el que es relata en alguns mitjans, aquests beneficis estan entre els majors de tota la banca de la Unió Europea. Tot i així, també he llegit en algun mitjà de l'estranger que en la banca espanyola no és or tot el que llueix. Encara així, els beneficis declarats pels bancs espanyols superen percentualment en els seus increments els de les entitats d'Alemanya i del Regne Unit, les dues grans potències econòmiques -i financeres- de la Unió Europea. Quina cosa més estranya! Els bancs del país que gairebé va ser rescatat -perquè certament no va haver-hi rescat del país però sí ajudes als seus bancs- sorgeixen públicament com més rendibles que els dels països rescatadors. Això deuen ser coses de la mal anomenada enginyeria financera, que d'enginyeria -ho dic amb fermesa, en estar envoltat familiarment d'enginyers i enginyeres- en té molt poc, per no dir gens.
El tema dels beneficis de la banca -inclo?ses les abans caixes d'estalvi- d'un país que segueix en crisi social i econòmica aguda i perllongada que pateix una quantiosa part dels seus habitants mereix un comentari. Perquè ara resulta que les entitats neden en l'abundància de beneficis i per això mateix podran seguir repartint suculents dividends als seus accionistes i no menys suculentes remuneracions milionàries, aportacions a plans de pensions, crèdits a baix o nul interès i altres prebendes del tipus de targetes de pagament A i B als seus directius i consellers d'administració. No pensi el lector que m'he equivocat de país o d'entitats financeres. Són les mateixes els màxims directius de les quals porten dècades col·locant també en els ben remunerats consells d'administració de les grans empreses participades i controlades per ells a nombrosos expolítics de tots -o gairebé tots- els partits que han governat a Espanya, des de la UCD al PSOE, passant per la desapareguda AP reconvertida fa anys en el PP.
Parlem dels grans beneficis declarats per les mateixes entitats financeres que han estat restringint quan no negant crèdits a les petites i mitjanes empreses i als autònoms per no assumir riscos i que han estat dipositant en deute públic ben remunerat -fins que se'ls va posar cert fre- els fons que van rebre en les suculentes injeccions i préstecs a gairebé nul interès que se'ls van fer des de les institucions reguladores comu?ni?tàries.
Les entitats financeres espanyoles dels grans beneficis de 2014 són les que han patit la seva crisi creditícia immobiliària d'abans del 2007 i després han estat desnonant als qui no podien fer front a les seves hipoteques. Les mateixes hipoteques que abans de l'esclat de la crisi atorgaven oferint fins i tot -als hipotecats- diners addicionals al concedit per a la compra d'habitatge per?què el poguessin destinar a altres despe?ses. I ho feien inflant les taxacions i a tot tipus de clients, sense excessiu control dels riscos assumits per voluntat dels mateixos bancs.
No obstant això, els banquers -i antics caixers reconvertits a banquers- d'aquí no han perdut l'oportunitat, després del tancament de l'exercici 2014, de presumir de manera autocomplaent de la seva suposada bona gestió. I ho han fet sense cap mirament ni discreció, sabedors de la gran falta de coneixements i de cultura econòmicofinancera de la majoria de les persones.
D'un dels grans bancs espanyols les sigles dels quals amaguen part dels seus orígens del país basc he llegit en diaris econòmics espanyols -sobre la base d'un comunicat del propi banc- que el benefici net atribuït el 2014 equival a un increment del 25,7% pel que fa a l'any anterior i que la pròpia entitat ha dit que "representa un resultat millor del que esperava el mercat". Segons el banc, "ha estat un exercici difícil però molt bo, caracteritzat pel creixement dels ingres?sos, el control de les despeses i una millora dels indicadors de risc" i la cirera sobre el pastís és l'afirmació del seu president que "tot això, combinat amb una base de capi?tal molt forta, ens ha permès tancar l'exercici en una situació òptima per encarar el nou cicle de creixement i de transformació del negoci".
Si això és així, i no tinc per què posar-ho en dubte, per a la banca espanyola no només no hi ha crisi que valgui sinó que els seus directius ja donen per fet que ella entra en un "nou cicle de creixement i de transformació del negoci". Si quan la crisi no s'ha acabat ja es freguen les mans amb els beneficis... què no faran en els propers anys "de creixement". Per als bancs, la crisi immobi?lià?ria i financera espanyola que ells mateixos van ocasionar i que va desencadenar la profunda crisi social i humana actual ja s'ha acabat perquè ells han aconseguit salvar els seus mobles amb ajudes -afegeixo jo- de tots els contribuents europeus més que per gestió eficient dels seus directius i adminis?tra?dors.
D'una altra entitat financera, d'origen català i amb seu a Catalunya -si més no mentre no la hi portin a Madrid segons com evolucioni el procés sobiranista-, els mitjans de comunicació han divulgat dades que ella mateixa ha donat a conèixer, també en un comunicat, segons el qual el seu benefici el 2014 ha estat "amb un increment de tots els marges". Segons el comunicat, "els ingressos bàsics del negoci bancari nets de costos van augmentar un 24,8%, el marge d'interessos va créixer un 5,1% per l'adequada gestió de l'estalvi minorista, les comissions van pujar un 3,7% per la major comercialització dels productes fora de balanç i les despeses recurrents es van reduir en un 4,4% per la disciplina en els costos". Una altra mostra que la crisi no és tal per a la gran banca. Encara que sí ho ha estat per a molts dels clients, entre ells els qui van ser desproveïts dels seus habitatges per falta de pagament de les hipoteques.
I parlant d'hipoteques i d'execucions, en el comunicat íntegre del banc que abans va ser caixa d'estalvis d'origen català es pot llegir que la seva "cartera neta d'immobles adjudicats disponibles per a la venda ascendeix a 6.719 milions d'euros". Ho diu la mateixa entitat que, en el mateix text, reconeix que va rebre en el seu moment ni més ni menys que 15.480 milions d'euros de finan?çament del Banc Central Europeu -que ja ha retornat, pel que sembla anticipadament- i que "ha acudit a l'anomenada línia TLTRO del mateix Banc Central Europeu, per un import de 6.868 milions d'euros".
L'entitat també diu que "la seva activitat immobiliària li va generar pèrdues netes per import de 1.148 milions d'euros i la seva ràtio de morositat es va situar en el 58,7%, amb una ràtio de cobertura del 56%", i afegeix que "la seva filial immobiliària va comercialitzar en 2014 (per venda o per lloguer) immobles per import de 2.512 milions, un 15,3% més respecte al mateix període de l'any anterior, amb un total de 23.400 immobles comercialitzats". A més, indica que "la comercialització d'immobles, incloent promotors, i considerant el valor de la inversió original, assoleix els 5.432 milions, amb 35.870 immobles comercialitzats". I més enllà de les dades referides a la seva filial immobiliària, l'entitat bancària revela que "els actius immobiliaris destinats al lloguer ascendeixen, a tancament de 2014, a 2.771 milions d'euros nets de provisions, amb una cobertura del 55%".
Uns paràgrafs més enllà el banc dóna a conèixer que al tancament de 2014 l'augment del benefici de 2014 "s'ha elevat des del 23,2% fins al 96,3%", en comparació amb els de l'exercici anterior -després d'haver efectuat diversos ajustos (que el van reduir)- i que el marge d'explotació va aconseguir un 18% més sense considerar uns costos extraordinaris de 2013. Més clar i català, l'aigua.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema