Advocat IT-partner
Carles Mallart. Girona.
Fa poc vàrem fer una jornada de treball amb un advocat d´una poblacio de l´Aragó, que treballa i viu a Madrid, i en preguntar-li realment quina és la teva professió, ens va dir «sóc advocat IT», tecnologies de la informació. Ens va donar una lliçó d´innovació i del fet que fins i tot els advocats es reinventen. Necessitàvem en un nou projecte un professional de legalització de signatura electrònica, encriptacions, seguretat de dades, protecció... i ves per on, buscant per internet el nostre emprenedor responsable del projecte va trobar aquest professional que em va sorprendre com d´avançat d´idees que anava. Abans de venir a Girona vàrem intercanviar una sèrie de dades, informes, necessitats amb ell i ens va dir tal dia al vostre despatx, m´envieu un bitllet d´AVE i vindré. No us cobraré res més d´entrada, excepte les despeses corrents, vull ser el vostre advocat IT. En confiança, una feina que pel cap baix no baixaria dels 15.000 euros, i va dir vull treballar amb vosaltres, no cobraré res d´entrada però vull estar en el projecte i ser el vostre assessor legal d´IT. Deia, a vegades m´he equivocat, però a vegades he fet grans encerts que n´estic molt satisfet. Ell treballa com a partner (soci) a Madrid en un despatx de multinacional i simultàniament fa conferències, busca nous clients que treballin amb la xarxa, internet.Quines dues lliçons ens va donar, perquè després diguin «és que no hi ha feina, tot està molt malament...». Es va aixecar d´hora, a les 5 del matí, viu als afores de Madrid, a les 7 agafava l´AVE a Atocha, i a les 10 i poc arribava a Girona. Reunió de treball fins a les 3 de la tarda, dinar junts, excel·lent menú degustació a Massana, a les 18 AVE de retorn i cap a les 22.30 ell arribava a casa. Ens va robar el cor pels coneixements i forma de procedir. Amb només 39 anys.
Mans Unides
Maria Àngels Pagès Calvet. ventalló.
Des de fa alguns dies podem visualitzar en diferents llocs de la ciutat el cartell de la campanya Mans Unides per a aquest 2015. Molt senzill, amb poques imatges i quasi sense color, un simple llapis per apuntar-te a la iniciativa i una goma d´esborrar al capdamunt, però... amb un missatge ben significatiu: «Esborrar la paraula pobresa» que ja fa massa temps que està present en molts llocs del planeta. També hi veiem escrit en lletres grans el lema d´aquest any: «Lluitem contra la pobresa. T´hi apuntes?».
Hem de tenir en compte que el 2015 finalitza el termini fixat per l´ONU per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. A la cimera de l´any 2000 es varen fixar vuit objectius, el primer dels quals eradicar la pobresa extrema i la fam. Ara toca revisar quines fites s´han assolit. Hi ha hagut avenços significatius, però encara queda molt per fer. En els països més pobres la reducció ha estat molt minsa.
Hem de valorar la tasca realitzada per Mans Unides, una ONG catòlica de voluntaris, per la denúncia que està fent des de tants anys de les causes de la pobresa, però més encara per posar en marxa tantes accions concretes per eliminar-les. Avui diumenge, 8 de febrer, es farà la col·lecta anual a totes les esglésies per la Campanya contra la Fam. Poder realitzar tots aquests projectes de desenvolupament per millorar les condicions de vida dels més desfavorits necessita una gran dosi de solidaritat. És responsabilitat de tothom construir un món més just.
La botifarra
de Syriza
Mateu Frigoler Teixidor. Canet
d´Adri.
L´Obama també ho va dir, per què la temuda troica europea ha de pressionar amb tanta contundència els membres d´una mateixa comunitat? En el cas de Grècia ve a dir allò del Groucho Marx: «Mai em faria d´un club que admetès com a soci algú com jo». El Govern hel·lènic va fer trampes al solitari, tot i això el varen admetre, ara que s´hi posin fulles. Grècia va ser un dels països del tractat de Londres que va condonar el deute alemany de la guerra amb 25.000 milions d´euros del preu actual, d´això avui sembla que ningú se´n recorda.
Un partit com Syriza ha estat votat quasi amb majoria perquè acabés amb la misèria del poble grec. S´han rebel·lat contra la troica i li han fet una botifarra de pagès a la Merkel i companyia. Segons el professor d´història econòmica Albrecht Ritschl, alemanya encara deu a Grècia 100.000 milions d´euros pels danys comesos durant la II Guerra Mundial. Això vol dir que els senyors de negre de la moderna Inquisició europea ho tenen malament. El nou president Tsipras pot demanar també els 90 anys concedits als alemanys per tornar el deute. Fins al 2010 no varen liquidar el de la primera guerra. Tranquil·la Angeleta, tranquilla, no cal arribar a l´extrem del que deia un epigrama d´en Carles Fages de Climent: «N´hi ha que per restablir el crèdit, col·loca la muller a rèdit».
Perdem espais i també credibilitat
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.
Mentre els catalans i concretament els partits de casa mouen la perdiu, la resta d´aspirants a les properes eleccions avancen terreny per estabilitzar el que nosaltres no sabem fer. Francament, no tenim perdó, i a mesura que els dies passen, no s´ajusta a la dita que diu: «Qui dia passa any empeny». Nosaltres, amb l´ànim de deixar per a més endavant els programes pendents, ens trobarem que perdrem la pistonada de formar les coalicions precises per a un nou país.
En canvi, la resta d´opcions que vénen collant fort sí avancen amb les seves respectives ambicions de canvi de programa i estatus sòlids de poder guanyar.
Per quant les nostres pretensions només són cortines de fum, que dia sí i l´altre també s´allunyen de la concòrdia política necessària per assolir amb escreix la fita del que de veritat desitja el poble, ja que aquesta no és pas la via que obria l´empenta com l´impuls d´aconseguir un ampli consens d´unitat.
Sí ho fan els populars, cercant la possibilitat d´unir forces, i negociant amb el PSOE per desestabilitzar la potència creixent de Podem. Intentant d´aquesta manera fer ombra a les pretensions dels que intenten beneficiar-se del gran pastís, procurant, naturalment, de frenar l´empenta dels nouvinguts. Per això, ens cal preguntar-nos: Quan despertaran els nostres representants? El temps no dóna treva, i nosaltres estem perdent els espais necessaris per mantenir la credibilitat.
