pel bon camí

08.02.2015 | 00:00
pel bon camí

Llegit amb atenció el baròmetre del CIS, no s'entén que pugui concloure que el PP avança el PSOE en 5 punts d'intenció de vot quan 2/3 dels electors afirmen que mai el votaran, el 80% que Rajoy és un desastre, el nivell de simpatia és en dos punts inferior al del PSOE i Pedro Sánchez és el líder més ben valorat.
Sí que s'entén la coincidència de mitjans conservadors amb els que promouen Podem en anunciar que el PSOE s'enfonsa. Les dades no diuen això. Diuen que el PSOE no està bé, però estabilitzat i amb un petit repunt des de fa un any. El PP està molt malament, tant, que sols el 5% dels joves estan disposats a votar-lo. No estranyi, doncs, la coincidència de conservadors i radicals. Uns, somien amb un adversari radical, inexpert i demagògic, emmirallant-se en un partit grec que vol canviar Europa des de la seva insignificança. Els altres, el vell somni de Julio Anguita: acabar amb la socialdemocràcia i ?substituir-la com a alternativa. Tampoc és d'estranyar la millora de previsions econòmiques de la Comissió Europea: es tracta de difondre el missatge que la política conservadora - la del PP, la dels ajustos, creació d'atur i augment de la desigualtat- és un èxit. Amb un 20% d'atur crònic previst. Èxit total.
La resposta de Sánchez ha estat la correcta: treballar, treballar i treballar. I l'acció política, també: signar un nou Pacte d'Estat per protegir els ciutadans del terrorisme i reclamar un pacte d'Estat per estabilitzar l'Educació, fent-la una eina òptima pel creixement del país i el seu jovent. Oposició i alternativa. Però amb sentit d'Estat. Amb disposició a pactar els temes que assegurin una millor vida als ciutadans. Res de nervis, doncs. Claredat d'objectius i poques ocurrències: les polítiques socialdemòcrates han estat i són la millor recepta per créixer econòmicament, crear ocupació i reduir les desigualtats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema