Qualsevol notícia relacionada amb la reproducció humana assistida en provoca d'altres que alerten sobre la fabricació de nens de disseny -o qualsevol altre disbarat-, plenes d'arguments ètics, filosòfics, religiosos o, simplement, catastrofistes. I, com sempre, la notícia no és més que un nou pas en el camí de la lluita contra malalties inguaribles amb la teràpia convencional actual.

Ara és la donació de mitocondris per substituir els de dones amb malalties cel·lulars molt greus, que es transmeten de generació en generació per línia materna. La tècnica consisteix a fertilitzar un òvul de la mare i un d'una donant sana amb esperma del pare; es retira el nucli dels dos embrions, s'insereix el de la mare en l'embrió de la donant i aleshores es col·loca en l'úter de la mare. La tècnica podria trencar una cadena que afecta un de cada 6.500 nens, que pateixen greus malalties i tenen una esperança de vida limitada. El futur, un cop més, passa per la genètica.

Tampoc s'han de menystenir, però, algunes de les veus que demanen màxima cura en la investigació, per evitar riscs posteriors, de conseqüències desconegudes. Així s'ha fet a Anglaterra, amb un control intensiu del procés fins que s'ha fet públic i és a punt de ser una realitat terapèutica. Tot i això, cal esperar els debats sobre possibles alteracions funcionals de l'ADN, encara que només un 0,2% -sense característiques essencials- correspon al de la donant; o el risc d'incompatibilitats intracel·lulars; o de transmetre altres malalties, etc. Per si de cas, tant l'Església d'Anglaterra com la Catòlica ja han alçat el crit contra la manipulació genètica d'embrions humans. Com estava previst.