Ocupació, crisi i pobresa; Dels estudis i les dades a les persones

09.02.2015 | 00:00
Ocupació, crisi i pobresa; Dels estudis i les dades a les persones

"Vaig emfatitzar l'impacte que les reformes laborals postcrisi estan tenint sobre el creixement del nombre de treballadors pobres
i sobre la devaluació salarial"

Moltes de les persones assistents a les jornades celebrades el 23 i 24 de gener a la localitat barcelonina de Cornellà de Llobregat amb el títol Aliança cívica contra la pobresa a Cornellà no llegeixen documents sobre ocupació, crisi i pobresa elaborats per l'organització Internacional del Treball (a Ginebra) i per la Comissió Europea (a Brussel·les), però sí que són subjectes actius (estiguin empleats, aturats, inactius) de les polítiques d'ocupació i viuen (pateixen) directament les conseqüències de la crisi, la qual no es pot donar per finalitzada des del BOE o des del Congrés dels Diputats, i menys des dels despatxos de l'FMI o a la reunió de Davos. En les Jornades, el seu objectiu era establir les bases per crear l'"Aliança Cívica" esmentada al títol, resultat dels esforços conjunts de les entitats i de l'administració local que permeti "dibuixar un nou model de ciutat capaç de corregir les desigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesió social", es va reflexionar i debatre sobre la pobresa, els seus efectes i les noves mesures per pal·liar-la, amb intervencions de representants d'organitzacions socials i debats en tallers de treball sobre els drets bàsics de ciutadania, la problemàtica de la salut i el benestar, i la igualtat d'oportunitats, havent-se formulat un conjunt de propostes que van ser recollides en les conclusions de la trobada i que posen de manifest la necessitat d'abordar transversalment la realitat de la nova pobresa que afecta àmplies capes de la societat i de la qual no escapa una part de la població treballadora amb salaris per sota dels nivells de subsistència.
Vaig tenir l'oportunitat de participar en la primera taula de treball de les Jornades, juntament amb el senyor Andreu Missé, director de la publicació Alternatives Econòmiques, i amb la senyora Sonia Fuertes, vicepresidenta de la Federació catalana d'entitats d'acció social (ECAS). Cadascun dels tres ponents vam aportar la nostra reflexió sobre la pobresa des de les vessants econòmica, laboral i social, encara que en realitat tots ens "vam barrejar" en els camps reservats als altres ponents, ja que com he dit abans és difícil aïllar un àmbit específic en el qual s'ubiqui la pobresa.
Des de la meva perspectiva laboral vaig emfatitzar l'impacte que les reformes laborals postcrisi estan tenint sobre el creixement del nombre de treballadors pobres i sobre la devaluació salarial que s'ha produït a Espanya no només com a conseqüència de la crisi sinó també com a resultat de les reformes laborals empreses pel Partido Popular i que han portat al meu parer a un increment del poder unilateral de l'empresari en la fixació, i modificació, de les condicions de treball, i a la debilitació de la negociació col·lectiva com a instrument ordenador de les relacions laborals i de fixació dels salaris, encara que no sigui del mateix parer el Tribunal Constitucional.
Vaig insitir que la nova pobresa afecta moltes persones que disposaven de llocs de treball en principi estables i ben remunerats però que com a conseqüència de la crisi econòmica han desaparegut i han quedat desprotegides una vegada esgotades les prestacions socials contributives o assistencials, amb especial impacte en treballadors de mitjanes i petites empreses, ?estrangers extracomunitaris i autònoms.
També es va abordar en el debat l'increment de les desigualtats socials i es va insistir en l'increment d'aquestes, rebutjant per la meva part que tinguin alguna cosa a veure en aquest creixement les "rigideses laborals", ja que després de 53 reformes laborals operades a Espanya des del 1980 no crec que pugui sostenir-se aquesta tesi (corregeixo, sí que hi ha qui la manté, llevat que la regulació sigui "desreguladora").
En fi, vam tenir, com no podia ser menys en unes jornades organitzades per una corporació local, un ampli debat sobre el paper de les administracions locals en la creació d'ocupació, paper molt important que s'ha jugat des de mitjans dels vuitanta del segle XX i que ara es veu posat en qüestió no només per les restriccions econòmiques sinó també per les restriccions legals operades per la normativa de reforma de les competències d'aquestes administracions, encara que els qui pateixen les conseqüències de la crisi no coneguin aquestes lleis i segueixin acudint a la seva administració més propera, la local, per tractar d'intentar trobar resposta al seu problema.
En definitiva, a Ginebra, Brussel·les i Cornellà de Llobregat s'ha debatut i escrit sobre l'ocupació, la crisi i la pobresa, ja sigui des de despatxos o des de realitats de persones directament afectades. Res sobra, res falta pel que fa a propostes, mesures i accions per millorar la situació d'una part important de la població, en definitiva per ?reivindicar els drets de ciutadania recollits en textos internacionals i constitucionals i que ara alguns volen oblidar. Deu ser perquè a ells no els afecta la crisi sinó tot el contrari?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema