Un dels objectius de qualsevol grup que vulgui i cerqui el bé comú i l'interès general és i ha de ser millorar la nostra societat, transformant aquelles estructures, situacions i comportaments que generen desigualtats injustificades i injustícies. I en aquest camí hi ha moltes corresponsabilitats, sense les quals és inviable avançar, de manera serena i amb confiança, vers una nova societat. La primera responsabilitat, sense que això vulgui dir que sigui la més important, és la que atany les administracions i els diferents poders públics. La segona i no menys important és la que pertoca a les entitats i associacions compromeses a promoure la participació ciutadana i els drets humans. I la tercera, del tot imprescindible, és la que correspon a cada persona, com a peça essencial de la societat, i que implica contribuir activament amb la millora del propi comportament, posant de la nostra part tot el necessari per afavorir i crear un clima on el respecte, ?l'amabilitat i la justícia no siguin excepcions.

Sense entrar a analitzar, ara, les causes ni buscar culpables de la situació o situacions socials que vivim, sembla evident que la ?nostra societat és èticament millorable, és ?econòmicament redreçable i imprescindiblement reconvertible, des de principis tan elementals com l'honestedat, la solidaritat, l'amabilitat, l'esforç i l'alegria de compartir. I els responsables polítics són els primers ?obligats a donar exemple, amb les seves actuacions, les seves decisions i el seu ?comportament personal i social, per ?impulsar una necessària revolució ètica que posi l'accent en el contingut i no les formes, en els valors i no en els aparadors, que es basin més en ideals que en interessos de baixa volada, que es preocupin més en la defensa de la ?dignitat de les persones que per l'economia.

Mirant al nostre entorn podem fàcilment constatar que les seqüeles de la crisi econòmica han posat i posen en qüestió el respecte als drets més elementals i bàsics de moltíssimes persones, i això posa sobre la taula pública l'existència d'una greu crisi ètica i insti?tucional, que recorre tota la societat, des de les institucions més altes a les persones més humils. I sense la implicació de tots, difícilment avançarem vers una societat que haurà de superar molts dèficits ètics, econòmics, polítics i socials. Cal transformar la realitat, i no es pot esperar que això baixi del cel. Persones, institucions i administracions hem de contribuir a fer una societat més justa, més lliure i més convivencial, allunyant-nos d'excuses egoistes i interessades, sigui per acció o per omissió. No podem restar indiferents, perquè tots som part de la gran família de la humanitat. I és aquí i ara on cal actuar!