La recent enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha confirmat la tendència mostrada en sondejos privats durant els dos últims mesos: es dibuixa un escenari en què dos actors lluitaran per la victòria (PP i Podem), mentre que el tercer (PSOE) queda en una posició agredolça (sense capacitat per liderar el govern, encara que sí per condicionar-lo).

Després de mesos de caiguda, la millora macroeconòmica comença a ser tímidament percebuda per una part dels votants i això permet al partit de Rajoy aguantar en una intenció de vot que pot acostar-se al 30% en els propers mesos (a mesura que l'atur baixi, fruit de l'estacionalitat turística però, també, del creixement -que pot superar el 2,5% del PIB).

D'altra banda, la recent demostració de força a la Puerta del Sol ha assenyalat que no és casual que la formació de Pablo Iglesias es consolidi en segon lloc, aconseguint sufragis de l'esquerra (PSOE i IU) tot i que, també, arrossegant un vot d'"il·lusió" (ja que bastants dels seus potencials electors procedeixen de l'abstenció i dels que no havien votat el 2011: els joves).

El panorama més difícil és per al PSOE: amb un líder qüestionat, amb pèrdues de suports en estrats sensibles (com els jubilats, una de les franges més conscienciades a l'hora de votar, on els populars són majoritaris, o els obrers no qualificats, que opten per Pablo Iglesias) i dins d'un sistema electoral que penalitza aquell que no quedi en els dos primers llocs. Però no tot és dolent: en aquests moments, el PSOE pot tenir la clau per fer un govern de gran coalició (amb el PP) o pot impulsar els efluvis que provenen de la Grècia de Tsipras... aixecant Iglesias.