Està bé voler complir els compromisos electorals, però no està tan bé prometre coses que no depenen d'un mateix. Aquesta ha estat la resposta del ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, a les proclames del seu homòleg grec, Yanis Varufakis. "Naturalment que cal respectar la voluntat dels electors grecs, però també cal respectar la voluntat dels electors en altres països europeus", va afirmar Schäuble, poques hores després que el Banc Central Europeu tallés una de les aixetes de finançament a la banca grega i una estona abans que el nou primer ministre grec i líder de Syriza, Alexis Tsipras, afirmés a Atenes: "Assegurem que els dipòsits en els bancs grecs estan completament garantits". Aquesta mena de desmentits tot sovint són la darrera cosa que s'escolta abans d'un pànic bancari o d'un bloqueig de comptes, un "corralito".

Haver de defensar la seguretat dels dipòsits alhora que es declara la guerra a la troica diabòlica no lliga gaire. Qui ha de tranquil·litzar els dipositants no està en les millors condicions de llançar desafiaments a aquells que poden omplir la caixa, i ara mateix la caixa grega depèn dels préstecs europeus: dels que fa el BCE als bancs privats i dels que fan els estats de la Unió al govern grec; si no n'arriben de nous -el tercer rescat-, Tsipras ho té complicat no només per complir les promeses sinó per mantenir la màquina en funcionament. I com a primer déu vos guard, el BCE li ha tallat una de les sortides que tenia pensades per anar tirant: aconseguir la liquiditat a través de la banca privada grega amb l'emissió de bons de l'estat que aquesta banca presentaria com a garantia per demanar els diners al BCE. Dimecres el BCE va anunciar que deixaria d'admetre els bons grecs com a garantia per a res.

"No fem cap xantatge però tampoc no deixem que ens en facin", deia ahir el portaveu del govern grec, Gavriil Sakelaridis. Hi ha una component teatral, per a consum intern els públics respectius, en tota la gesticulació que estem veient, i també un tempteig de forces. Hi ha coses clares, com que el volum total del deute grec és irrecuperable, i que els creditors ho saben però no ho poden admetre obertament. Els deutes irrecuperables es poden perdonar o es poden disfressar de manera que es converteixin en un fet nominal sense efectes reals. A la vista de tothom o bé discretament, Grècia i els seus creditors negociaran, i en tota negociació és clau que cada part permeti a l'altra salvar la cara davant la seva gent.