Que ens diguin veritats

11.02.2015 | 00:00
Que ens diguin veritats

"El president va respondre dient la veritat, fins que algú demostri el contrari, tal com va comentar el Sr. Iceta"

Artur Mas, el 129è president de la Generalitat de Catalunya, va comparèixer al Parlament, aquest dilluns 9 de febrer, per parlar i ser preguntat a la comis?sió d'investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política
Ell és el primer president en actiu que assisteix per respondre a les preguntes del diputats en una comissió d'investigació. El moment ho exigeix i ell ha estat a l'alçada.
Va ser interrogat per les primeres espases dels grups parlamentaris, secretaris i secretàries generals dels partits polítics amb represen?tació a la cambra, que van subs?tituir els titulars d'aquesta comis?sió. Només ERC va mantenir el seu titular.
El President va respondre dient la veritat, fins que algú demostri el contrari, tal com va comentar el Sr. Iceta del grup del PSC. I Mas ho va fer situant les qüestions en la seva persona, en els seus afers i en els seus àmbits de responsabilitat. Allà el President és fort, ja que ningú fins ara ha trobat res que l'afecti políticament i jurídica.
Entre d'altres qüestions, se li va preguntar per uns diners del pare que es trobaven fora de Catalunya. D'aquests euros, Mas va dit textualment que no n'havia rebut ni un cèntim
Sobre el cas Pujol, va dir que aquest era un tema que a ell i al govern no els afectava, ja que es trac?tava d'uns diners d'una família que no s'havien declarat a la Hisenda pública.
També se li va preguntar sobre si en el seu govern s'havien produït irregularitats que haguessin permès finançar CiU. La pregunta va ser formulada per Joan Herrera. Mas no va tardar ni dos segons, etzibant-lo que que en el seu mandat no, però que en el cas que s'haguessin produït estava segur que menys que en l'època del Tripartit.
De molts altres temes, Mas sap coses, però dilluns va evitar haver de dir res i de mentir, al cap i a la fi són qüestions d'altres persones que no tenen una influència directa amb el govern, i són aquestes perso?nes les que han de donar explicacions.
I és que si hi ha alguna cosa que no ens agrada és que ens menteixin. A més el mentider és tard o d'hora enxampat.
Si personalment això és important, en política és crucial. Als Estats Units si el president és atrapat mentint, està tocat de mort. La mentida és un escàndol de fortes dimensions i repercussions. Pels nordamericans, l'honestedat de qui els governa és un valor que es prioritza per damunt de molts altres. Clinton es va veure en aquesta tessitura pel cas Lewinsky; Bush fill va estar a punt arran de les armes químiques del govern iraquià que mai es van trobar.
Als presidents se'ls demana que diguin la veritat, potser no to?ta, i que no menteixin. I és que en aquests moments on tot està en crisi i on descobrim que hi ha gent que ens ha enganyat i amagat diners, que ens diguin veritats és molt i sobretot un bon principi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema