Cartes

12.02.2015 | 00:00

Curtmetratges
a Girona
david madorell. girona.
El curtmetratge ha estat l'escola formativa de grans directors de cinema. Constitueix una tipologia innovadora en tots els gèneres i a Europa se'ls valora molt perquè és una mostra creativa capaç d'arribar bé a un públic universal. Això s'ha reconegut fins i tot en els darrers Premis Gaudí.
A Catalunya, i especialment a Girona, hi ha una llarga tradició en aquest tipus d'obres. L'únic que ens falta és vincular-la més directament a la imatge de la ciutat i donar-li més projecció amb propostes exportables. Aquesta seria la manera més efectiva de reno?var els arguments d'una part del cinema català i, sobretot, el ca?mí més útil per accedir a un mer?cat audiovisual força més ampli.

DKV i els pacients
de càncer
Enric Llahí Segalàs. DKV. GIRONA
Pel que fa a la carta apareguda dimarts a Diari de Girona sobre les queixes d'una pacient en relació amb un tractament oncològic, DKV Assegurances vol manifestar:
??- DKV Assegurances compleix el que estableix el concert signat amb Muface i ofereix els tractaments de quimioteràpia als seus pacients de Girona a la província. Concretament, a la Clínica Girona, un centre perfectament acreditat i que ofereix totes les garanties.
- Per tant, DKV Assegurances ne?ga haver derivat cap altre pacient oncològic de Girona a Barcelona i, molt menys, que es tracti d'una pràctica habitual i "innecessària" com s'indica en el text publicat.
- En aquest cas concret, la pacient va ser derivada de manera excepcional a una clínica de referència de Barcelona perquè la direcció mèdica de la companyia va estimar que així ho requeria l'especificitat del tractament prescrit. La pacient va rebre adequadament el tractament en una clínica de Barcelona durant dos mesos, en els quals DKV Assegurances es va fer càrrec dels desplaçaments en ambulància.
- En una segona valoració del cas, es va estimar que, finalment, el tractament era d'una complexitat inferior a la prevista en un primer moment, de manera que la Clínica Girona podia realitzar-lo, per tant DKV Assegurances va fer les gestions oportunes perquè la pacient fos tractada allà, com ha succeït fins a la seva recuperació.

A un jutge
Joan Giménez Ràfols. puigcerdà.
La Justícia ens la descriuen com una dama, "iustitia", vestida de llarg, amb els ulls tapats i que amb una mà sostè una balança equilibrant la veritat i la justícia i amb l'altra l'espasa. El gran jurisconsult romà Ulpià definia la justícia com "aquella constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que li correspon". Ja fa temps que un polític andalús, que sembla que ara està engarjolat per tràfic d'influències, va dir "la justicia es un ?cachondeo" i no anem gaire lluny ja que qui fou rellevant personatge socialista com a vicepresident del govern de Felipe González, Alfonso Guerra, ens va atemorir a tots quan manifestà la seva famosa frase "Montesquieu ha muerto", referint-se al fet que la divisió de poders de l'estat s'havia enfonsat pel fet que els membres del Poder Judicial serien anomenats pels grups polítics en proporció als escons obtinguts al Parlament. Dit així, tot passava al poder omnímode de la classe política.
Ara ens trobem amb un cas paradoxal com és el que un magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona sigui l'autor de l'esborrany de la Constitució de la República de Catalunya, i aquesta feina (?), si se'n pot dir així, l'ha fet sense deixar les seves responsabilitats com a magistrat, segons ha manifestat. És a dir: treballar en un despatx atapeït de sumaris, instruccions, expedients, i un llarg etcÉ i s'ha dedicat, Constitució sota el braç, a passejar-la per les ciutats de Catalunya. Suposo que ho ha de fer en hores lliures de treball, en cas de no ser així crec que ens estaria enganyant ja que el sou que cobra, com vostè sap, el paguem tots plegats, és a dir els contribuents. En el supòsit que el CGPJ l'expulsi de la carrera judicial, ja té pensat a on anirà? Miri bé, senyor Vidal, a l'Argentina té un company com és Garzón que ara ocupa un alt lloc dins l'organigrama judicial de la presidenta Kichner.
Per finalitzar, en el suposat cas que s'obtingués la independència, seria l'Assemblea constituent, representant de tots els partits de l'arc parlamentari, la que hauria d'elaborar la Constitució. Honradament li veig una fam de protagonisme impròpia d'un jutge en actiu. Pensi en els milers de jutges que a diari fan la seva feina, suportant moltes incomoditats, i la gent, el públic en general, no els coneix. Reflecteixi's amb la jutgessa Alaya i el jutge Castro. Vostè, ?lamentablement, està a anys llum d'ells.

Com una finestra d'aire fresc
irene casas padín. anglès.
S'ha obert una finestra per la qual entra aire nou i fresc al poble d'Anglès. En els darrers mesos hem pogut veure com el teixit associatiu i la vida cultural d'Anglès reneix de la seves cendres. Un poble ric i inquiet que feia massa temps que dormia.
És un autèntic goig veure que sorgeixen iniciatives des de diferents àmbits i que de mica en mica es construeix una alternativa a la vi?da política d'Anglès. Penso en les xerrades organitzades pels joves d'Arran Ter-Brugent que conviden a pensar i actuar de manera crítica, els actes d'Anglès per la Independèn?cia en el marc del procés sobiranista, la tasca imprescindible que està duent a terme Anglès en Xarxa i les ganes de canviar i retor?nar la vida a la Festa Major des de la Plataforma Recuperem Les Gales. Penso també en les ganes de treballar i la il·lusió per canviar l'actual estat de les coses de les persones que formem part de la CUP Anglès.
Sembla, però, que no tothom està igual de content i il·lusionat. Sembla que a l'actual equip de Govern, encapçalat i dirigit pel Sr. Pere Espinet, no li agrada gens ni mica aquest aire nou i fresc. I és trist. I és lamentable. Sembla ser que el Sr. Pere Espinet no entén que hi ha una necessitat de canvi, deu estar massa ocupat buscant i rebuscant factures impagades dins de tots els calaixos de l'Ajuntament, però crec que el que troba és impotència. La impotència de saber que no té res a oferir al poble, la impotència de saber que en l'arena política no pot plantar cara a les alternatives que es plantegen. I davant d'aquesta situació recorre a la persecució política de les persones que treballem dia a dia per millorar. Actituds que anteriorment potser havien funcionat, però que ara ja no ho faran.

És la pau, germen
de la cultura
Jesús Domingo Martínez. girona.
Ucraïna, Orient Mitjà, tants racons de l'Àfrica que pateixen la ?guerra molt de prop ... Encara són molts els llocs del dolor. Llocs on la cultura del descartar comença per descartar Déu, com fa el fonamentalisme religiós, que abans de descartar éssers humans perpetrant horribles massacres, rebutja Déu, relegant-lo a un mer pretext ideològic. O en un altre pla, tants llocs on la família és objecte d'arraconament, a causa d'una estesa cultura individualista, fins i tot a casa nostra.
És la pau, germen de la cultura de la trobada, la que ha de guiar el destí dels pobles i de tota la humanitat. La pau que prové de la conversió del cor, abans fins i tot que del final de les guerres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema