Dissabte serà el dia de Sant Valentí, mundialment (entenent per això la part occidental del món i fonamentalment la del nord) conegut com el dia dels enamorats. Crec que és la festa més kitsch de totes les festes que es fan i es desfan o, com a mínim, de les que conec. Aquells cors vermells, aquells rams de flors ampul·losos, aquelles frases ensucrades... És per això que no estic d'acord amb qui diu que la "nostra" festa dels enamorats és Sant Jordi. La diada de Sant Jordi és la festa del llibre i la rosa, és la festa de la cultura i de l'amor, però no és la festa dels enamorats. És probable que entre els enamorats es regalin llibres i roses, però també entre pares i fills i entre bones amistats, i fins i tot entre companys de feina.
Enamorar-se és només un estat passatger. Recordo que un professor de psicologia mèdica m'havia explicat que hi havia estudis comparant l'estat d'ànim de persones enamorades i el de persones amb depressió. Els estudis mostraven resultats semblants. Així doncs, concloïa el professor, un enamorament tendirà a ?desaparèixer com també ho fa la depressió, amb o sense tractament.
Probablement és aquest estat d'ànim, i el fet que sigui passatger, el que comporta que el dia de Sant Valentí sigui així de kitsch. És com una bufegada d'incontinència emocional. I tanta emoció fa vessar exageració (per a mi, premissa del kitsch). La diada de Sant Jordi, en canvi, la percebo més racional. Els llibres deuen ajudar que jo ho vegi així. Tanmateix, he de reconèixer que veure tants llibres al carrer i tanta gent apilonant-se per comprar-ne no faci emocionar. Emociona. I cada any més.
Celebreu o no el dia dels enamorats, jo no ho faria per Sant Jordi.
