Bandera negra el cor", diu l'emotiva lletra de Ramon Muntaner dedicada a Salvador Puig Antich. Tradicionalment, en efecte, la bandera negra s'ha associat a l'anarquisme -un color copiat pels totalitaris de la Falange-. També els totalitaris de l'Estat Islàmic utilitzen la bandera negra més terrible del món, ja que significa submissió total a l'islam, assassinats, degollaments, violacions, destrucció, terrorisme... La bandera negra -que té el nom d'origen incert Jolly Roger en anglès- també és la tradicional dels pirates i corsaris, si bé apareix ornada amb un crani humà i unes tíbies, recollint un símbol cristià que apareixia en tombes antigues.

La bandera negra és també el símbol de diversos moviments revolucionaris i d'alliberament: era la que feia servir Emiliano Zapata a Mèxic -1910- amb la inscripció "Tierra y libertad", uns ossos i la imatge de la mare de Déu. Des dels anys 80 del s. XIX ja havia esdevingut el símbol anarquista per antonomàsia, i diverses organitzacions, d'Itàlia al Japó, porten aquest nom. El 1907 va ser la bandera de l'alliberament d'Ucraïna, amb el lema de "Llibertat o mort".

Ja fa temps que en molts municipis catalans hi ha l'estelada al balcó, o bé amb grans pals a les entrades de la població, malgrat la persecució obstinada de la delegació del Govern espanyol. Però a partir del passat Onze de Setembre, en una vintena llarga de poblacions, hi va onejar una bandera negra per reivindicar "votar i vèncer". És una iniciativa de la Fundació Reeixida -de la qual m'honoro a ser membre- per continuar la feina de recuperar la memòria històrica iniciada el 2008 amb la commemoració del centenari de l'estelada.

La bandera negra ja apareix documentada, amb el mateix significat que tingué més endavant, a la Crònica de Ramon Muntaner a Gal·lípoli amb els almogàvers, al segle XIV. Torna a sorgir a les guerres remences del segle XV. La guerra dels Segadors (XVI) ja té un romanç (la versió antiga de l'himne nacional) que la glosa. Però la forja del mite arriba el 1714, gràcies a les cròniques i els gravats que es feren del setge. El segle XIX, la revolta de la Jamància de Barcelona i la carlinada de Ramon Cabrera la tornaren a traure al camp de batalla. Aquesta darrera es conserva a Morella. El segle XX també té alguna bandera negra, esporàdicament durant la guerra del 1936-1939, però des de la fundació de la CNT, i la seva bandera, aquest color va fusionat quasi sempre amb el vermell.

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925. El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla. Però ja en la Guerra dels Segadors onejava cobrint un Sant Crist, com a símbol de la revolta i de no sotmetiment a la voluntat del rei espanyol: "Quin és vostre capità/on és la vostra bandera/ Varen treure el bon Jesús/ tot cobert amb un vel negre/ aquest és nostre capità/ aquesta la nostra bandera", fa la venerable i explícita lletra sis-centista dels Segadors, actual himne nacional de Catalunya. S'hi ha afegit la iconografia de la creu de Santa Eulàlia i l'estel.