Cartes

Anna Pallarès i Masagué. Fornells de la Selva.

Divendres, 23 de gener: el meu fill, estudiant universitari a Barcelona, perd el DNI i l'abonament del metro acabat de renovar. Notifica la pèrdua a comissaria.

Dimecres, 11 de febrer: l'ajuntament de Barcelona fa arribar tota la documentació recuperada del meu fill a l'Ajuntament de Fornells.

Gràcies als treballadors d'ambdós ajuntaments per ser tan resolutius. Amb gent com vosaltres, es pot confiar en l'administració.

Els medicaments, companys indispensables

de la grip?

marçal gumbau. cassà de la selva.

Com cada any i més o menys de manera puntual la grip arriba a la majoria de les llars catalanes. És en aquest temps quan per la televisió la majoria dels anuncis són de medicaments contra el mal de coll, el mal de capÉ i és que tenim medicaments pràcticament per a tot. Però són realment tan necessaris? És molta la gent que té grans quantitats de remeis acumulats a casa seva i no dubten a utilitzar-los per al mínim dolor. Jo no obstant sempre he pensat que són per combatre els mals quan realment els tens i no pas de manera sistemàtica cada dos per tres.

En primer lloc defenso aquesta posició perquè abans de necessitar un dels molts productes sintètics, es poden utilitzar molts altres productes naturals, de tota la vida, que tenen una gran eficàcia i són sens dubte molt més saludables per al nostre organisme. A més aquests remeis són segurament més barats que no pas els dissenyats per les empreses farmacèutiques.

En segon lloc crec que no s'hauria de recórrer tan sovint als medicaments, ja que en molts casos no són necessaris perquè ja tenim el nostre propi sistema immunitari que, tot i potser tardar més temps, actua de manera eficaç. A més, si aquest està més acostumat a lluitar contra bacteris i virus sense l'ajut dels medicaments serà més eficaç i probablement costarà més que ens posem malalts.

Així doncs, amb l'arribada de la grip serem molts els que tard o d'hora ens posarem malalts, però hem de considerar la idea de no medicar-nos tant, provar remeis naturals i deixar treballar el nostre sistema, que tard o d'hora ho acabarem agraint.

Calmem-nos

Miquel Salvans i Brunsó. riudellots de la selva.

Aturem-nos, relaxem-nos uns segons i respirem. Observem uns instants el nostre entorn. Posem el cas que som un diumenge qualsevol. Què veiem? La gran majoria de les botigues estan obertes. I què pensem? Segurament que per quina raó no n'hi ha més.

En què ens hem convertit? L'altre dia la meva mare m'explicava que un home havia escrit una carta al director d'un diari demanant per què no hi ha més farmàcies obertes els dies de guàrdia. Jo em pregunto, els treballadors i botiguers no tenen dret a fer festa un dia? Només un dia de la setma?na crec que no és demanar massa.

M'agradaria que raonéssim uns minuts i penséssim fins on hem arribat. No podem tolerar que la gent que no siguem nosaltres també faci festa. No podem viure tranquils sense que els negocis estiguin oberts sempre? Som persones o som màquines? Proposo descansar, deixar de preocupar-nos de si podem anar a comprar o no. Les activitats hiperconsumistes ja ens han fet perdre la raó, ha arribat un punt en què si una botiga no està oberta ja s'acaba el món.

I no és així. Molts voldríeu que tots el negocis fossin oberts sempre, i això no pot ser. Els venedors tenen una vida i ells també tenen dret a descansar. Que el capitalisme hiperconsumista no ens destrueixi més. Ara ja podeu continuar.

Un goig amb

minsa alegria

Lluís Torner i Callicó . girona.

Els darrers dies del fa poc passat mes de gener, tots els pensionistes hem rebut, amb alegria continguda, la carta a partir de la qual el Ministerio de Empleo y Seguridad Social es complaïa a comunicar-nos la gran nova, les nostres pensions s'han vist incrementades en un 0,25%, que, segons ens diuen, servirà per mantenir el sistema del benestar, de la gent gran, per la qual cosa, segueix, ens podem sentir ben orgullosos ja que, diuen, aquest increment és un clar ?senyal de la tan esperada recuperació econòmica.

No podem negar que, talment com estan anant les coses, qualsevol increment, per petit que sigui, és d'agrair, però que no ens ho vulguin vendre com un senyal de redreçament de l'economia i una millora del benestar dels jubilats... Mentre hi hagi un nivell d'atur tan considerable, pensionistes que cobren unes pensions molt baixes, i famílies que no tenen cap mena d'ingrés, amb aquest minso increment no és fàcil de creure això del redreçament; per tant, sisplau, que no ens vulguin fer veure allò que malauradament no és tal. Que ens diguin que fan el que poden -ho posarem o no en dubte- però que no ens ho venguin com allò que no és. Prou que ens esforcem a veure-hi algun petit senyal positiu, però que tinguin la suficient humilitat per dir-nos la veritat de la situació.

Amb un 0,25%, d'increment, molts dels pensionistes, no podran pas anar gaire lluny. Bé! És el parer general del nostre col·lectiu, no volem ser desagraïts, però d'això en diem: Un goig amb minsa alegria.